Borrosa Identitat

Sense portàtil, sense cadira i sense taula m’he vist al primer segon de la vuelta al cole. El retorn a l’oficina m’ha mostrat la cara més agressiva de la política empresarial. En menys d’una hora, he recuperat totes les meves pertinències (o pertinències què l’empresa em cedeix temporalment per a què realitzi les tasques per les que se’m paga; un ha de ser acurat amb els possessius quan es tracta de material empresarial) i he començat a devorar els 284 mails sense llegir a la safat d’entrada. Menys de deu eren spam.

He llegit aquest matí a un diari gratuït que, a certes comunitats, fins a un 55% de la població pateix en síndrome postvacacional i entre els consells per tractar d’evitar aquest malestar hi havia l’evitar tasques pesades el primer dia, no carregar les tardes amb activitats i gaudir del temps lliure després de l’oficina i fer alguns canvis estètics, ja sigui comprar roba, fer un canvi de look o redecorar el pis.
Barat, vamos.
Jo ja he redecorat el pis aquestes vacances i sí què és cert que, ahir a la tarda, en entrar a casa, vaig tenir una estranya sensació de novetat barrejada amb el què és el gris retorn estival.
Potser el que hauria de fer és mudar-me directament. Comprar-me un ampli i lluminós loft al centre de Barcelona i decorar els seus terres clars amb mobles vermells, cadires blanques i una tele negra.
El que jo deia. Barat.
Però el diari gratuït també deia que qui pateix més el síndrome postvacacional és la dona així que no sé per què em preocupo. El meu costat femení no sé si el tinc gaire desenvolupat.

Per què quan faig referència a diari gratuït tinc una estranya sensació de desconfiança i poca fiabilitat? Com si el fet que sigui gratuït signifiqués poca professionalitat. Total, aquest blog es pot llegir de manera gratuïta (excepte adsl’s i altres) i es de confiança i fiable, ja que jo no menteixo mai (mentida).

Crec que jo, en comptes de redecorar el meu mini-pis, recorreré al meu particular sistema de no escoltar la mateixa música que abans de marxar de vacances i, així, jubilar momentàniament a The Pippettes i a Camera Obscura i fer-me amb els nous àlbums de Kasabian (Empire), James Dean Bradfield (The Great Western) o Nicky Wire (I Killed The Zeigeist). O això o escuchar todos mis discos del revés, com un bon freakie marciano.
Sigui com sigui, això sí serà més barat.

Pd.- Quan he arribat a la zona social de l’oficina, entre palmadetes a l’esquena, agitades de mans i benvingudes entre aplaudiments, només m’ha sortit dir Gracias chicos, pero el mérito és del equipo.
És tot el que puc donar de mi mateix ara per ara en qüestió d’humor. Això compta com a síndrome postvacacional?

Pd2.- M’han dit què faig bona cara, semblo molt relaxat i estic més guapo. Que les vacances m’han anat bé, vaja.


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Anteriors

4.09.2008 a les 21:13h.
Categories:
Feina, Fotoblog, Personal.
Comentaris: 2

Valium Skies

Potser si parlo amb recursos humans i els intento explicar com he gastat una sèrie de dies de les meves vacances fent de cangur de nens de zero a deu anys, me les declaren com retribuidas pero no disfrutadas i les puc tornar a gaudir d'aquí uns mesos. Viure un ...
2.09.2008 a les 23:42h.
Categories:
Fotoblog, Música, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 1

Sit And Wonder

Avui, un popular poeta i novel.lista català m'ha comentat, en referència al fet de que m'hagi comprat l'últim àlbum de The Verve, que els crítics han dit que és un disc innecessari. De nou, he pensat que si hagués de fer cas als crítics, casa meva estaria orfe de cd's, ...
1.09.2008 a les 21:12h.
Categories:
Fotoblog, Música, Personal, Transports.
Comentaris: 14

Excuse My Manners If I Make A Scene

Sé que m'he queixat en públic 2.0 dels usuaris del transport públic que decideixen compartir amablament la música dels seus mòbils amb la resta del passatge malgrat aquests, de manera pública i evident, es trobin llegint, observant el paisatge (diga-li paisatge, diga-li paret negra del túnel) o lligant amb la ...
30.08.2008 a les 18:20h.
Categories:
Fotoblog, Música, Personal.
Comentaris: 7

Babies

Porto uns dies passejant amunt i avall del menjador al Petit Pau, xiuxiuejant-li algunes melodies inventades. He estat pensant en començar a xiuxiuejar algunes coses de The Beatles. Love Me Do té una melodia perfecte per ser reconvertida en cançó de bressol. També Eight Days Week i potser després Michelle. ...
27.08.2008 a les 18:44h.
Categories:
Fotoblog, Música, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 6

Experimentos Con Gaseosa

- Qué hacemos con esta guerra, Kofi? - Si es que me da igual. Kofi Annan. Ahir, ben passada la mitja nit, vaig fer de DJ improvisat. Vaig punxar només peticions del públic. Així és més fàcil perquè de vegades sóc una mica indecís. Sóc d'aquelles persones "ah... m'és igual, com tu vulguis" ...

Buscar

Flickr