'Un blog costumista'.

House Of Cards

El punt i coma és un signe de puntuació devaluat i en perill d’extinció. Una mica com el guió. Últimament no sé ni com entonar-lo. Sé que en dos dies estaré a Berlín. Ho sé però encara no me n’he adonat. Encara no m’hi he parat a pensar per gaudir-ho (ni tan sols preparar-ho). Encara homeless.

A la Síl li encanten els hotels. Crec que viatja només pel fet de passar uns dies en un d’ells. Un cop vam gaudir d’un lavabo Kelly.

Hello Sunshine

Hi ha un aspersor que a les nits s’activa sol i es fica als meus somnis. El meu cervell l’interpreta com una serp de cascavell* i passo una mala estona. Amb el fàstic (eufemisme per por) que em fan les serps.
Em quedo despert a les fosques i em passo els minuts imaginant-me una festa i sóc incapaç d’enllaçar per un fil conductor totes les persones a qui voldria convidar. Els meus amics, coneguts i allegados pertanyen a ambients tan diversificats i tenen tan poc en comú que probablement acabi amb una agenda de petits sopars d’aquí al 2010.
Ningú reconeixerà el spectrum Kelly del rebedor.

* Si es diguessin “serps de picarol” no farien pas tanta por.