El punt i coma és un signe de puntuació devaluat i en perill d’extinció. Una mica com el guió. Últimament no sé ni com entonar-lo. Sé que en dos dies estaré a Berlín. Ho sé però encara no me n’he adonat. Encara no m’hi he parat a pensar per gaudir-ho (ni tan sols preparar-ho). Encara homeless.

A la Síl li encanten els hotels. Crec que viatja només pel fet de passar uns dies en un d’ells. Un cop vam gaudir d’un lavabo Kelly.

Hi ha un aspersor que a les nits s’activa sol i es fica als meus somnis. El meu cervell l’interpreta com una serp de cascavell* i passo una mala estona. Amb el fàstic (eufemisme per por) que em fan les serps.
Em quedo despert a les fosques i em passo els minuts imaginant-me una festa i sóc incapaç d’enllaçar per un fil conductor totes les persones a qui voldria convidar. Els meus amics, coneguts i allegados pertanyen a ambients tan diversificats i tenen tan poc en comú que probablement acabi amb una agenda de petits sopars d’aquí al 2010.
Ningú reconeixerà el spectrum Kelly del rebedor.

* Si es diguessin “serps de picarol” no farien pas tanta por.