'Un blog sec com la llengua d'un gatete'.

Glow In The Dark Tampons

Dues hores més tard del dimecres passat per la tarda, em sentia relativament realitzat en veure com a The Big Bang Theory, per fi, algú coincidia en que Superman de cap manera pot rescatar a ningú (i molt menys a l’esquifida Lois Lane) d’una caiguda lliure (posem que des d’un helicòpter, per exemple) si no és igualant la seva velocitat uniformement accelerada. De primer de física (la qual, per cert, vaig suspendre a l’institut). I dic relativament perquè identificar-se amb aquest tipus de nerds deixa un regust incòmode. Una mica com quan a Mallrats es fa públic que l’únic úter que pot suportar l’ejaculació de Superman seria el de Wonder Woman i un afirma vehement amb el cap quan es mira l’escena.

El fet de sentir-se completament identificat amb alguna part de cadascun dels personatges genera aquella sensació de que t’han robat quelcom que era teu. Que les presentadores de televisió porten el símbol de Batman als seus vestits vaporosos, que Zara ven samarretes amb el Thor de Kirby i que potser hi ha un sector de la societat que no volia sortir de les catacumbes. El que normalment es coneix com normalització.

I See Houses

I sí, com suposo que s’ha intuït (no cal gaire investigació 2.0), ja som propietaris (tu, jo, el banc) d’un nou pis el qual volem convertir en una nova llar. Un pis cèntric, maco, ni gran ni petit i que pagarem fins que morim. L’entrada fa olor a missa. Te uns sostres alts i macos, finestres de fusta antiga, portes dobles i uns terres de colors. En especial, m’agrada el mosaic del passadís que gairebé forma una d’aquelles textures que si la mires detingudament durant una estona, al final et descobreix una forma en tres dimensions. Com a Mallrats, jo diria que veig un vaixell però la Reich, que té vertigen, creua el passadís amb els ulls tancats.
I és aquest el nou escenari el que, com el Vila-Matas, espero que sigui habitual, el dia que finalitzem la mudança (d’aquí un bon grapat de setmanes) i pel que em ja veig que posaré pesat i redundant (i ara no sé si disculpar-me o no).

Em pregunto que se n’ha fet d’aquelles imatges en 3D i per què han passat ja de moda. Crec que hi ha una generació que creu que els noranta són com els vuitanta i deixen que els seus kitschismes es dilueixin en el subconscient col.lectiu. Y nada mas lejos de la realidad*.

* nada más lejos de la realidad és la millor frase del món (avui).
** escenari de les fotografies pot no ajustar-se a la realitat del pis. rodat per especialistes.

Teoria De La Conspiració (Part II)

- Durante años, en esta industria, siempre que un personaje afroamericano, héroe o villano, era presentado, normalmente por artistas y escritores blancos, siempre eran personajes graciosos con nombres racistas que los discriminaban como negros. Ahora, mi cómic “White Haitian’ Coon” no tiene ninguna de esas mierdas.
El nombre del héroe es Maleekwa, descendiente de una tribu negra que estableció la primera sociedad en el planeta, mientras vosotros, blanquitos hijos de puta, todavía os escondíais en cuevas y os cagabais de miedo, asustados del sol.
Él representa un modelo que los jóvenes lectores negros puedan imitar, porque estoy aquí para deciros: las gallinas volveran a casa, para enviaros a todos al gallinero. El hombre negro no hará más el estúpido en los cómics y la ciéncia ficción. Así va ser, y vamos a conseguir el respeto de cualquier medio.
- Oh, vamos! Eso es un montón de mierda! Lando Calrissian era negro, lo sabías? Y volaba en El Halcón Milenario. Cual es tu problema?
- Quién ha dicho eso?
- He sido yo.
- Lando Calrissian un modelo positivo en la ciencia ficción fantástica? A tomar por el culo el puto Lando Calrissian! Tío Tom negro! Siempre tiene que salir algun chico blanco a invocar la sagrada trilogía! Esas películas tratan de cómo los hombres blancos mantienen a sus hermanos sometidos incluso en una galaxia muy, muy lejana. Observad esa mierda. Tienen un chico granjero, Luke Skywalker, el ideal nazi rubio de ojos azules, y después tienen a Darth Vader, el hermano negro más negro de toda la galaxia. Un dios nubio.
- Qué significa nubio?
- Cierra el pico, joder! Un hermano espiritual, sabes? Con la fuerza y toda esa mierda buena. Pero ese paleto, Skywalker, consigue un sable de luz, y el tío decide que va a controlar el puto universo. Junta una pandilla de blanquitos y van a joder al barrio de Vader, La Estrella de la Muerte. Ahora, cómo coño llamas a eso?
- Erm… Guerra civil intergaláctica?
- Desahucio! Ellos van a destruir el elemento negro para hacer de la galaxia un sitio más “seguro” para los blancos. Y los Jedis son la más insultante élite! Porque el gran orgullo negro de Vader es pisoteado cuando se quita la mascara para revelar a un patético hombrecillo blanco. Intentan decir que, en el interior, en el fondo, todos los negros quieren ser blancos!
- Bueno, no es eso verdad?
- Me cago en la puta! Ira negra! Voy a matar a todos los blancos…

Kevin Smith. Chasing Amy. Escena.


Més Posts —

Penúltims, i també tots els d'aquest mes, any o encara més antics
10.03.2010 a les 18:55h.
Categories:
Cinema, Esports, Música, Notícies, Reflexions Barates.
Comentaris: 1.

Twenty Inches Of Awkwardness™

Dilluns va passar per casa nostra una pel·lícula de catàstrofes. Un efecte climàtic desbocat. Un Roland Emmerich™ en tota regla. Tal i com està el cinema avui dia, aquesta situació es plasmaria amb una descomunal pel·lícula de Coca-Cola i crispetes de dissabte a la tarda, construïda al voltant de grans ...
5.03.2010 a les 09:43h.
Categories:
Fotoblog, Llenguatge, Moda, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 4.

We Are The Boyz

Un dia el meu germà va córrer i córrer desesperat cap a l'entrada d'un bar per anar al lavabo. No va veure que a l'entrada hi havia una porta de vidre (devia estar extremadament net) i es va estavellar contra aquell mur invisible. Va seure uns segons al terra, desconcertat, ...
23.02.2010 a les 12:54h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis, Sèries De Televisió, Teatre.
Comentaris: 6.

You’re A Nightmare

Fa dues nits vaig somiar que assistia (de nou) a l'espectacle teatral de Faemino Y Cansado. Malauradament, el Faemino estava malalt i només apareixia a l'escenari el Cansado. Micròfon en mà, decidia tirar endavant amb el xou sense el seu inseparable company. Als pocs minuts de començar, es quedava en ...
16.02.2010 a les 09:20h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Gastronomia, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 5.

Arroz, Azúcar Y Canela

En canvi, diumenge, després de que l'Ini preparés una paella verda (perdó, vegetal), la Rothkovic unes galetes rostides i abans de que el Barrut demostrés la seva destresa movent els dits sobre el trast d'una guitarra xinesa (acte de poca delicadesa, degut a la carència d'alguns espectadors per aquesta habilitat), ...
15.02.2010 a les 17:44h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Geek, Personal, Reflexions Barates, Sèries De Televisió.
Comentaris: 3.

Saturday Come Slow

El fet de no tenir fotografies que documentin el meu passat em converteix, potser, en un d'aquells personatges enigmàtics, dels que l'autor va destapant obscures vivències per sorpresa i explica detalls de forma desordenada. Per donar aquella sensació de que, malgrat t'està oferint la seva història en petites píndoles, sempre ...

Buscar

Flickr

Last.fm