No vull estar paralitzat i trencat amb les espatlles, els canells, els genolls i l’esquena al terra, amb la pols i la cendra, arrossegant-me a cuatre potes.
Em falten peces per totes parts. El prozack mata el dolor quan ho has de sentir als teus ossos.

Vull volar i correr fins què em faci mal, domir sol i no pronunciar paraula.

Dec estar una mica deprimit. Em vaig aturar per trucar a Deu des d’una cabina de telèfons de camí cap a casa. Volia donar la meva resposta però vaig haver de deixar els meus somnis al contestador automàtic.

Tot arreu està per totes parts.

Sota una llum crepuscular, la teva bellesa és un esclat de color.

La solitud de vegades és el lloc on m’agradaria viure.