A mi el que m’interessa és el procés de les coses. El final m’agradarà més o menys però del que acabo gaudint és del camí, des del gènesis fins el segon abans de la definició. Recopilo demos d’estudi dels àlbums que m’agraden per veure com evolucionen les meves cançons favorites, m’interessen els esbossos d’un dibuixant o els storyboards d’una pel.lícula, quan els autors desvariegen sobre quan i on va sorgir una idea i, sovint, m’acaben interessant més aquests punts àlgids d’experimentació que el resultat final. Tot amb una curiositat de vegades sense sentit. Hi ha quelcom orgànic en aquestes fases de producció, en el progrés i en saber quins camins alternatius es podien haver agafat abans de resultar ser productes sovint més freds, covards i auto-censurats.

Per exemple, tinc curiositat pel procés de composició de Pop de La Oreja De Van Gogh i de com va arribar a semblar-se tant a Ymaelodi A’r Ymylon de Super Furry Animals sense que ningú mai digués res. Ni d’aquest ni d’altres.