Son Coldplay en castellà i en dolent. Una cosa és que aquests paios de La Sonrisa de Julia (nom a l’estil La Oreja de Van Gogh) sonin a Coldplay, que el cantant canti en falsete com fa el Chris Martin, què la melodia de Llevo Tu Voz sigui un “pastix” de cançons de Parachutes o A Rush of Blood To The Head… però que el videoclip sigui igual també?! Collons! El video de Llevo Tu Voz es el mateix que el vídeo de Coldplay Yellow.

La pitjor cosa que li podia passar a la música britànica és que la manera de cantar de Thom Yorke de Radiohead es popularitzés i ara tothom canti igual: Chris de Coldplay, el paio de Keane, encara que els casos de Fran Healy de Travis i del Bellamy de Muse son vergonyosos, vamos… quin mimetisme… però ho d’aquests tios és massa.

Per grup nacional em quedo amb La Casa Azul. Després de l’àlbum del 2000 El Sonido Efervescente De La Casa Azul, acaba d’aparèixer Tan Simple Como El Amor. A això li hauríem de donar una oportunitat. Pop de colors i xiclets. Para-pa-pà!

Un escolta Superguay i… la millor teràpia, com algú va dir, per les inseguretats i la falta d’autoestima. O el desamor. Tot són grans temes com El Secreto De Jeff Lynne o El Sol No Brillará Nunca Más però quina gran cançó és Como Un Fan.

El video de Superguay aquí.
La weberia aquí.