In And Out Of Paris And London

Farcida d’anxova, hi ha qui es posa una oliva al Martini i d’altres se la posen a la Coca-Cola. Per evitar la monotonia. Pel contrast.
Hi ha qui expressa cap enfora i hi ha qui ho fa cap endins.

Caballitos Al Amanecer

Una paraula que t’agrada com sona?
Fins ahir a la nit la meva paraula preferida era “rúfol”. Ahir vaig pensar que potser canviava, ara m’agrada la paraula “literatura”. No pel què és. Simplement per com sona: Li-te-ra-tu-ra. És tan vilamatiense!

Aquest divendres 26, es farà la premiere mundial del primer recull de poesia de Sílvie Rothkovic, que es titula Helicòpter i l’edita Labreu Edicions dins la seva col.lecció Alabatre.
Per aquesta i altres raons (bàsicament perquè em dóna la gana), convido a l’autora a respondre un test silenciós.

Edites el teu primer llibre de poesia. D’on et ve la inspiració?
Normalment del dolor. A vegades de la por. Un cop em va inspirar un núvol que semblava una mandarina.

Si no hi ha dolor, no hi ha inspiració?
Si no hi ha dolor, no n’hi ha massa. Amb dolor no em refereixo a un dolor explícit sinó al dolor que és intrínsec a la normalitat i d’aquest sempre n’hi ha una mica.

L’últim llibre que has deixat a mitges?
No ho recordo exactament perquè me’ls deixo gairebé tots, a mitges. Em fa vergonya, però no m’he acabat Mestres Antics del Thomas Bernhard. Ho faré, ho faré.
El meu mític llibre a mitges és La Muntanya Màgica. Fa nou anys que m’espera amb el punt posat.

Què llegeixes al wàter?
El catàleg de l’Habitat. O el del Ikea, segons mercat.

Ens han dit que en els teus temps eres tota una hooligan.
Això és un mite, eh? Els meus primers poemes eren Laudrupistes.

Així que si et demanem un ídol de l’adolescència?
Home, el Laudrup era una cosa més d’infantesa. Amors platònics… erm… però un ídol és qui volies ser, no? Jo d’adolescent volia ser el Glenn Gould.

Provens del món de la música. L’últim disc que t’has comprat? O l’últim que t’han regalat?
Ara no compro molt perquè sóc pobre. Però me’n regalen. No sé si m’equivoco, crec que el Vincent Delerm.
La veritat és que se m’ha mort l’obsessió de comprar CDs o de piratejar-los. DVD val?

Si és musical…
Aleshores lo últim que m’han regalat és un DVD d’un cicle de lieder de Mahler. Els Reis.

Un geni del segle XXI?
Nascut al XXI? Jaja. Antony i Joan Miquel Oliver. Diga’m eclèctica.

I amb quin personatge famós aniries de marxa?
Jo no vaig de marxa. Quin pal.

Un mitjà de transport?
Helicòpter. Ja-ja. Bueno, el tren, però no a hora punta.

Quantes vegades et vas examinar pel carnet de conduir?
Teòrica un. Pràctica tres.

El treball més miserable que has fet mai?
Tocar en bodes. Jaja.

Es lliga tant a les bodes com es diu?
Es fa el que es pot però mai no triomfo gaire.

Un personatge de còmic?
La Cosa, dels Quatre Fantàstics. Em fa pena.

La mentida més bèstia que has dit mai?
No en dic si no són totalment necessàries i a menys les proclamo després! Quan dic una mentida, sovint me l’acabo creient.

Et menteixes molt?
Massa poc.

Has mentit en aquest test?
No conscientment.

Ets una blogger consumada. D’on va sorgir aquesta necessitat?
Consumida. Primer em van obligar, en plan ala fes-ho que és curiós. Em vaig animar bastant i em van acabar dissenyant l’espai actual. I gratis. Jo només l’omplo.
És una manera moderna de prevenir el càncer.

Doncs per acabar, ets capaç de recomanar-nos un dels teus posts?
Jaja. No vull parlar del blog! Yo he venido a hablar de mi libro.

Silvie Rothkovic, amb la col.laboració d’Albert Forns, al Sortidor.
Divendres, 26 de Gener a les 20.00h.
Plaça del Sortidor, Poble Sec.

El Que Quedava Del Dia

Ahir vaig menjar patates enmascarades, cosines del Capitán Tomate (qué es un tomate con capa y espada?), li vaig veure el cul a l’Andreu Buenafuente i vaig llegir sobre xiclets vomitats com paraules.

Qué es un plátano con capa y espada?


About

Estàs llegint (o potser només mirant) PRODUCTES DE NETEJA, una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.

Anteriors

1.12.2008 a les 16:26h.
Categories:
Cinema, Fotoblog, Personal.
Comentaris: 14

REC

Durant la primera nit al pis nou, uns quinze minuts després d'apagar totes les llums, quan ja érem al llit, el timbre de la porta va sonar. Dos cops.
28.11.2008 a les 20:44h.
Categories:
Fotoblog, Gadgets, Personal, Publicitat, Reflexions Barates, Transports.
Comentaris: 1

Are We Human or Are We Dancer?

Observava l'anciana per l'espai que queda entre dos seients del tren fullejar el nou catàleg de joguines de nom de gran superfície aquí i pensava que algú hauria de prepara-ne un per adults, amb la seva roba trendy, els seus iPhones i iPods, els seus cd's, dvd's i videojocs, mobles ...
26.11.2008 a les 18:05h.
Categories:
Fotoblog, Manies, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 17

Vengo Gatuno, Vengo Taimado

I la gent que s'afaita i es deixa alguns pèls petits en algun racó indeterminat de la cara i no pot parar de tocar-se'ls i notar-se'ls i sentir-los? Doncs molt millor que ahir, que a mitja tarda em vaig adonar que duia els calçotets del revés del revés. Del revés ...
24.11.2008 a les 17:38h.
Categories:
Música, Personal, Productes De Neteja, Web 2.0.
Comentaris: 5

Did I Say

El post anterior és un dels pocs que, durant els últims mesos, no va ser anotat prèviament de forma bàsica i esquematitzada a Evernote. Una eina meravellosa i molt poc romàntica per escriure petites anotacions online. Un altre Moleskine-killer. Malos tiempos para el papel. Si d'una cosa no m'han acusat gaire ...
23.11.2008 a les 1:50h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Personal, Web 2.0.
Comentaris: 3

Breve Disertación Sobre Lo Clásico Y Lo Moderno

Hi ha tants membres de la meva promoció d'EGB al Facebook com alumnes de la mateixa generació es van presentar a la festa d'antics alumnes. Una. Una única persona. Em pregunto si serà la mateixa. Aquella que va tenir el coratge de sortir a fer-se la foto de promoció tota ...

Buscar

Flickr