Lanjarón és un poble tot exterior, obert i amb molta llum situat prop de Granada i també prop d’on és originària part de la meva família. I seguint la tradició, un any toquen vacances per a descobrir nous emplaçaments i un altre toca retornar a allò que ja ens sabem però que gairebé hem oblidat. De fet, el primer blog el vaig iniciar poc abans de l’últim cop que hi vaig dur algú per aquelles terres i d’això ja farà vuit anys, potser.
L’inici de les vacances és una mica com quan tornes a casa pixant-te. Com més a prop, més difícil sembla arribar-hi. Se suposa que serà un parèntesi de les rutines anuals encara que amb tant de portàtil, iPhone i cases i hotels amb wifi, bàsicament les vacances acaben sent aquell període en el que no es requereix justificació pel fet de no aparèixer per l’oficina.

Tothom necessita un bon parèntesi, encara que sigui de la vida a l’oficina. A veure que m’enduc: portàtil sí, iPhone sí, iPod sí, càmera de fotos sí, “A Sangre Fría” sí, una bona guia també…. ups, no tinc banyador.