El dia menys pensat encetarem en silenci el diari 2.0 sobre la vida en parella i la convivència. En quant trobem el nostre propi espai, físic i virtual. Mentrestant, començo a remoure’m incòmode en veure, dia rere dia, les mateixes revistes de tendències i decoració d’interiors que reposem sobre el bidet, al costat del tron reial. No perquè tingui res en contra o perquè més de la meitat de les pàgines siguin publicitat. És que ja me les sé de memòria. Més urgent és que, com a efecte secundari, m’estan començant a convèncer. Que em faig gran i m’he de posar més cremes, que no vaig a la moda i menys tinc cap tipus de glamour, començo a saber-me el nom d’alguna model només veient la seva cara en un anunci i crec a pies juntillas que una pareja moderna ha de tener cuentas separadas (sic).

“A pies juntillas” té una sonoritat tan horrible com “a ulls clucs”.