Quina dèria deu ser aquesta dels sopars al gener, que he rebut cinc invitacions aquesta setmana per anar a sopars d’allò més variats. Sóc molt sociable i simpàtic i suposo que no n’hi ha prou amb el nadal. En el meu cas, com ja he perdut tot el que havia de perdre, cap problema. I ja està recuperat, per si algú s’ho pregunta.
Crec que tot plegat són excuses per a que faci servir l’agenda de l’iPhone, que ara està molt buida. Tinc cita pel dentista al Febrer. Un parell d’aniversaris i ja està. Cap examen.
El que sí tinc ja pel 2008 son penediments: no haver posat a Deluxe a la meva llista de favorits del 2007. Com amb The Pipettes, que avui les posaria més amunt al top del 2006, l’àlbum del Xoel estaria ben a dalt. Això per fer-me mandra escoltar-lo. Ja veurem què passa quan escolti el de Björk.
I parlant de cançons, he començat a veure Grey’s Anatomy a petició popular. Sèrie de metges totalment oposada a House. Els primers capítols se m’han fet completament insuportables degut a l’excés de cançons que es poden sentir de fons. Cada capítol conté com tres aturades per posar una cançó mentre els protagonistes es mouen a càmera lenta i després, la meitat dels diàlegs tenen com a fons unes tantes més. Em semblen bé els cd’s amb música de sèries però això és més cansino que Carlinhos Brown.
Al menys a Buffy s’inventaven una sala de concerts.

Escollir els àlbums què he comprat aquest any, i què més m’han agradat i escoltat, és un acte tan difícil com estúpid:

10 Man-Made de Teenage Fanclub
Perquè són així com retrobar un vell amic què fa anys què no veies i amb el què parles com si t’haguessis vist el dia abans. I diuen coses com So much that I wanna do… only with you.

09 As Is Now de Paul Weller
Jo de gran vull ser com ell. I perquè diu coses com Pots dir la diferència entre un còdol i un noi, lluny, des de la distància, amb el Sol als ulls?.

08 Happiness In Magazines de Graham Coxon
Perquè Blur no és el mateix sense ell ni ell és el mateix sense el Damon. I encara què la suma és superior a les individualitats, jo trobava a faltar el so d’aquest gafapasta. I perquè diu xorrades com Llenço les meves ulleres a la merda i t’ho dic, tio, ara m’has ferit, ja em quedo jo la llitera inferior.

07 Push Barman To Open All Wounds de Belle & Sebastian
Ja sé què és un recopilatori d’EP’s i rareses però no en tenia gairebé cap. I el vaig sentir tot l’agost sense parar. I té un títol genial i I Love My Car, què diu coses com Estimo el meu cotxe. Admeto què és anar una mica massa lluny enamorar-me d’aquest petit automòbil però també estimo el meu gos, el meu gat i el ratolí què viu sota el meu terra i es fa el seu llit de petites noveles de butxaca.

06 Cold Roses de Ryan Adams
Per hiperactiu. I perquè, malgrat tornar al country més pur, si Cold Roses tingués només 12 cançons hagués estat el número 1. Diu coses molt boniques i cursis com Si pogués fer cercles al voltant de la Lluna per comptar les estrelles, ho faria com un comte enrere, per acabar en tu.

05 Here Come The Tears de The Tears
Perquè són uns altres la suma de les parts sempre és superior a les individualitats. I han trigat 10 anys en fer música junts. I perquè el Brett té molt de glamour. A veure quan el Bernard es talla els cabells d’una vegada. Diuen coses alienades com Anirem on les multituds no se’ns quedin mirant, ningú se’n rigui del què duem posat, i ningú ens odïi pel nostre tallat de cabell, i encara què ens soni el mòbil o ens plogui, tot ens donarà igual.

04 Kasabian de Kasabian
El millor disc de debut què he sentit en anys. Ho té tot. Fi. Canten coses molt rares com John era un científic enganxat al LSD interessat en el control mental i en com un mico agafava unes claus. Malgrat publicar-se a finals del 2004 a UK, la majoria l’hem pogut adquirir aquest 2005.

03 Want de Rufus Wainwright
Obra doble monumental editada entre el 2004 i el 2005 què va des del pop al musical, del folk a la música clàssica, i perquè canta en llatí i no sona pedant. Diu moltíssimes coses, entre elles coses com Ja és hora què em donis alguna cosa, un amor què duri més d’un dia, fer què el cor canti alguna cosa què es vulgui callar, omplir-me l’habitació de joguines fins què em torni a sentir obsessivament un nen preciós.

02 Don’t Believe The Truth d’Oasis
Em podria passar la vida sentint-los cantar. Això sí, mai diuen res gaire interessant, excepte coses surrealistes com Revenc la meva ànima de segona mà perquè no em paguen i li demano més temps al meu cap però no para de dir què les factures esperen. La meva noia em diu ‘busca’t la vida, ets un gandul’ però jo com què passo.

01 Love Kraft de Super Furry Animals
Perquè són més originals i atrevits què ningú, i per dir coses com aquestes i aquestes.

Escollir les 40 cançons què més m’han agradat és encara més absurda:

01. Let There Be Love d’Oasis.
02. Viva (Un Poco Más) El Amor de La Casa Azul.
03. Frequency de Super Furry Animals.
04. Beautiful Child de Rufus Wainwright.
05. Roxy de Supergrass.
06. Only With You de Teenage Fanclub.
07. Test Transmission de Kasabian.
08. Perfect Situation de Weezer.
09. Turn The World Around de The Stands.
10. Do You Want To de Franz Ferdinand.
11. Turnedo d’Iván Ferreiro.
12. Meadowlake Street de Ryan Adams.
13. Lovers de The Tears.
14. Blue Sky Blues de Ryan Adams.
15. Free My Name d’Ocean Colour Scene.
16. Snowden de Doves.
17. The Hardest Part de Coldplay.
18. Saturday Night de Kaiser Chiefs.
19. The Hardest Part de Ryan Adams.
20. The Girl I Can’t Forget de Fountains Of Wayne.
21. The Pebble And The Boy de Paul Weller.
22. This Time de Starsailor.
23. Who Put The Weight Of The World On Your Shoulders d’Oasis.
24. Do What You Wanna Do d’Acid House Kings.
25. Fly Me Away de Goldfrapp.
26. Suffer Well de Depeche Mode.
27. Dirty Harry de Gorillaz.
28. Girl de Beck.
29. Black Devil Car de Jamiroquai.
30. Freakin’ Out de Graham Coxon.
31. Rewind de Stereophonics.
32. Chelsea Burns de Keren Ann.
33. The Power Of Orange Knickers de Tori Amos i Damien Rice.
34. September de Brave Captain.
35. Trouble With Dreams d’Eels.
36. Let The Cool Goddess Rust Away de Clap Your Hands Say Yeah!.
37. Emily d’Adam Green.
38. Slash Dot Dash de Fatboy Slim.
39. Surface To Air de The Chemical Brothers.

He odiat a mort el reaggeton en general, la Shakira en particular, i TheFutureEmbrace de Billy Corgan en modo decepció.