També de petit, sempre responia el típic “blau” quan em preguntaven quin era el meu color favorit, amb aquell desconeixement innocent que té la infantesa i el no haver-te recreat mai en un taronja estrident. Tenia un casset de Parchís i intentant evitar aquesta relació simplista que es fa des de fora entre aquests i la banda del Guille, en aquest moment escolto Los Campesinos!. Vaig tenir la meva època negra però gairebé sempre vesteixo de colors i potser llegeixo més còmics que llibres per aquesta mateixa raó.
Senyors del Partit Popular, no em facin arribar el seu tríptic electoral propagandístic en un trist sobre blanc reciclatge. Després del vermell, el verd, el taronja i el groc, he trobat a faltar el blau (suposo que no l’haguessin enviat mai en aquest taronja d’inspiració revolucionària que han utilitzat durant els últims temps). Ves a saber si a mi sí m’interessava.