Res et fa sentir més vell en aquesta vida que el fet que tots els teus grups i artistes favorits, que has seguit des del seu debut, hagin tret ja el seu Greatest Hits.

A vueltas con las series estic un altre cop. I mentre espero The IT Crowd i The Office, gaudeixo del començament de House, que m’ha encantat amb el seu plantejament a lo Supervivientes, i no gaudeixo gens amb Heroes. Si la primera temporada era el plagi més gran mai fet d’un còmic després de Matrix, en aquesta segona temporada se’ls hauria de caure la cara de vergonya amb el tema “virus”. Ningú els ha portat a judici encara? Podria anomenar fins i tot algunes trames i diàlegs literals sortits de les pàgines de X-Men. Si Grant Morrison no va denunciar als germans Wachowski, suposo que Marvel passarà del tema de la mateixa manera.

Sigh… enyoro a Lost.

Y en los albores de la tempestad, vuelvo a vosotros.
Gandalf.

No hi ha res més frustrant que un DVD mal gravat que es fa impossible de llegir just en el moment clau de la pel.lícula.
Ahir a la nit, la Síl i jo ens vam estirar a veure La Ventana Indiscreta de Hitchcock, ara que ja no podem veure més capítols de Lost. Quan la Grace Kelly es dirigeix a l’apartament del señor Thorwald, va el disc i decideix deixar de funcionar. I sincerament, fa tants anys que la vaig veure que no recordo com acaba. Sé que el senyor Thorwald acaba al pis del James Stewart i aquest el cega amb el flash així que assumeixo que és l’assassí però… no me’n recordo on para la Grace Kelly i la infermera. Al pis del Thorwald?

El que si recordo és la feina. Com si m’hagués agafat 4 mesos de vacances.
Solo no puedes, con amigos sí.

Llegeixo el Hulk de Bruce Jones, que tenia reservat per dies com aquests. Vuit volums amb un sorprenent regust als millors moments dels X-Files de Chris Carter i que val la pena tenir en la seva versió original o recopilatori en anglès (l’edició de Planeta era de pena).
Parlant de series, Tele5 ha començat l’emissió de la serie Jericho, de la qual he vist un tros avui i m’ha semblat molt fatal. Estic d’acord que a Lost de vegades sembla que no passi res i tot avanci lentament però cada cop més sèries estan copiant aquest modus operandi (com al seu dia totes van copiar X-Files) però amb menys gràcia. I també, de nou, una televisió ofereix una serie que no té final. Jericho va ser cancel.lada als US després de la seva primera temporada però amb un últim capítol acabat en continuarà. Se suposa que hi haurà una mini-temporada de 5 o 6 capítols per no deixar penjats els arguments però és com quan TV3 va emetre Invasion. Em nego a veure una cosa que sé que no porta enlloc (si és que una sèrie de televisió et pot portar a alguna part).
Escolto els últims cd’s adquirits: Zeitgeist de The Smashing Pumpkins, que m’ha agradat més del que esperava i menys que en els seus millors moments; Twilight Of The Innocents d’Ash, que sonen com sempre però si el sempre t’agrada, gaudeixes com idem; floto una mica amb The Reminder de Feist (per fi l’he trobat en caixeta de plàstic i no en digipack, coses meves) i començo a fer rodar els nous de The Chemical Brothers, Ryan Adams i U.N.K.L.E. dels que encara no tinc una opinió que interessi ni a mi.
M’alimento de síndria i em poso crema a l’esquena com bonament puc. Maivista, potser sí que la natura no és sabia del tot perquè és literalment impossible posar-se crema a l’esquena un mateix sense tenir braços de mico o qualsevol altre primat.

Ah, i m’he canviat de feina un altre cop.