Alícia

Avui, a les escales de la L3 de Barcelona, he passat per sobre d’un escarabat de cuina, comunament més coneguda com a cucaratxa, d’un color marró tirant a taronja, immòbil i panxa en l’aire. Ahir, entre les cames, tenia un euga blanca que em duia com si de la mountain bike de Luis Gervoz es tractés, i m’ha deixat amb les cames adolorides pel que resta de setmana.
Adolorit com els músculs de les meves cames i en el mateix estat que l’escarabat m’ha deixat el final de temporada de Lost, el qual no puc comentar per si ves a saber qui no ha vist ves a saber quins episodis. El pitjor que et pot passar és que algú t’expliqui l’última escena.
Seguidors, absteniu-vos de buscar a internet i no us esguerreu les irrepetibles sensacions d’enfrontar-se per primera vegada amb una bona història.

Con Un Traje De Elvis

Ahir a les 3.00h de la matinada vaig recuperar la fe en la sèrie Lost al veure l’últim capítol emès als US, “Flashes Before Your Eyes”. Si un dia acabo revivint part de la meva vida, com el pobre Desmond David Hume, no sé què és el que canviaria però sé que seria bastant angoixant. I quan arribi el dia de fer una mudança en parella, com ell, posaré de banda sonora una mica de northern soul, con un traje de elvis, estilo Las Vegas.

Jump The Shark

Viure en solitud, en un petit pis mileurista, i amb una programació de TV absurda, em va fer descobrir a l’hora de sopar les sèries de TV en DVD. Veure cada nit una pel.lícula és pesat però una sèrie és molt més còmode, especialment per durada. Quan em vaig emancipar, vaig comprar les temporades de X-Files i Friends per acompanyar-me cada nit. En V.O. i sense publicitat. Després van ser Futurama i Buffy (que sí era tan bona com deien). L’any passat va ser el fanatisme totemitzador de Lost i aquest any Alias (que no és tan bona però molt entretinguda) i 24 (que tampoc ho és degut al seu concepte inicial una mica repetitiu).
Acumulo Prision Break, sèries britàniques curtes com The IT Crowd (tremenda) i els nous de Lost (em nego a patir amb els cliffhangers).

Diuen que Jack Bauer hauria escapat de l’illa de Lost en 24 hores. Mentida.

Pues Haber Escogido Muerte

És una coincidència què a l’entrevista a superfluor.com Guille Milkyway respongui això:

Entrevistador: Una canción para levantar el ánimo.
Guille Milkyway: “Make your own kind of music”, Mama Cass, 1969

sent aquesta cançó protagonista dels nous capítols de Lost?

No, amigos, no. Nada es un accidente.

Update: Entrevista més interessant a Je Ne Sais Pop.


About

"Estàs llegint (o mirant) PRODUCTES DE NETEJA , una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat."

Anteriors

27.08.2008 a les 18:44h.
Categories:
Fotoblog, Música, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 4

Experimentos Con Gaseosa

- Qué hacemos con esta guerra, Kofi? - Si es que me da igual. Kofi Annan. Ahir, ben passada la mitja nit, vaig fer de DJ improvisat. Vaig punxar només peticions del públic. Així és més fàcil perquè de vegades sóc una mica indecís. Sóc d'aquelles persones "ah... m'és igual, com tu vulguis" ...
24.08.2008 a les 13:40h.
Categories:
Fotoblog, Gadgets, Personal.
Comentaris: 8

Zoo Station

He superat la meva por a la serp de cascavell i ja gairebé dormo sense que em preocupi la seva presència encara que, de moment, miro de reüll un segon quan s'activa. Aquestes nits l'acompanya un mussol que parla monòtona i rítmicament. Crec que, en el fons, aquest mussol m'ajuda ...
22.08.2008 a les 19:10h.
Categories:
Fotoblog, Jocs, Personal, Transports, Viatges.
Comentaris: 6

Love Is Noise

Dimecres passat, dia 20 d'agost, al voltant de les tres del mig dia, una parella que tornava de Berlín direcció Barcelona, separada pel passadís de l'avió, pal.liava el seu avorriment amb una improvisada i casolana partida d'hundir la flota. S'amagaven mútuament la situació dels vaixells amb un simple plec de ...
21.08.2008 a les 23:52h.
Categories:
Fotoblog, Notícies, Personal, Reflexions Barates, Viatges.
Comentaris: 4

The Shock Of The Lightning

Berlín és una ciutat com moltes altres, molt oberta, tota exterior i amb molta llum; amb un ós com a mascota que deu buscar la mel de tanta abella suelta entre la bolleria fina i on hi fa fred, calor, sol i pluja en quantitats similars. La gent va amunt ...
14.08.2008 a les 13:48h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Personal, Transports.
Comentaris: 8

You Say Goodbye And I Say Hello

Estic realment excitat. Sempre havia volgut tenir alguna habilitat especial. Només una, encara que fos petita. Una d'aquelles fantasies que flotaven pel cap quan de petit em van regalar els primers còmics de Spider-man. Sembla que les emocions d'acomiadar-se amb nocturnitat (i certa alevosía) de les quatre parets que em ...

Buscar

Flickr