M’agrada que els blogs que llegeixo tinguin un disseny agradable a la vista. Que siguin clars, estructurats i una mica minimalistes. Després els llegeixo sempre a través del feed RSS i gairebé no els visito mai si no és per comentar.
Sóc maniàtic i una mica tiquismiquis. Això és vox populi.
Aquí, la meva oficina.

Apple ha deixat el blanc perquè s’ha vulgaritzat estandaritzat. El Guille s’ha discotitzat.

Tinc el meu pobre iPod de 60Gb ple fins a dalt de música. No queda espai per res més que uns quants cd’s extres. Tota aquesta música té els seus tags corresponents, caràtules i, fins i tot, gran part de les 13.000 cançons què hi ha inclouen les lletres gràcies al widget de Mac anomenat TunesTEXT que les grava a l’arxiu quan escoltes la cançó (aquests japonesos i la seva obsessió pel karaoke).
Ja que tinc un backup del contingut (curiosament, si em robessin l’iPod, crec que em faria més mal el fet d’haver de passar un altre cop tota la música a l’iPod que haver-me de comprar un de nou, així que més val tenir una còpia), el tema estaria en deixar al disc dur del Mac part dels artistes que no escolto freqüentment. Però el tema és que m’agrada tenir sempre tota la música a mà i disponible ja sigui per quan viatjo, em moc per Barcelona, estic treballant o connecto l’iPod a l’equip de música.
Suposo que la meva febre consumista compulsiva pel que fa a catxarrets em condueix irremeiablement a un nou iMac quan surti Leopard (i m’hagi mudat), un iPhone (si surt un amb 3G de cara al 2008) i un nou iPod amb més capacitat (ves a saber si amb un interface tàctil com el del telèfon d’Apple). I una Wii?

Estimat Pare Noel, …

Ja no recordava aquesta sensació d’inseguretat. Aquesta cara com de caure al buit. Aquest llavi inferior tremolós i mirada perduda. Estupefacte. Ha sigut un any de felicitat. D’estabilitat emocional i laboral. Però s’ha acabat.
Windows només ha trigat onze dies en agafar un bon virus i/o spyware. Enyoro el meu Mac durant vuit hores diàries.

No faig més que fer pretesos backups intel.ligents, mentint-me quan em dic que són per fer espai al disc dur quan la veritat és que són fruit de la por a perdre.
He tornat a casa.