El Mac es va penjar per primer cop ahir nit i, quan em parlen de bodes, penso en figuretes de lladró. Sóc una mica animal de costums.
Com als dibuixos animats, on els personatges floten durant uns segons a l’aire, movent les cames ràpidament per sortir accelerats, surto de les vacances de nadal per anar directe a planejar les de setmana santa. I penso: ves a París, que ja toca. Prou (ad)mirar els seus aeroports i ves a la ciutat. Prou NY.
I quan penso això, m’entren ganes de tornar a NY i comprar-me per fi la samarreta I Love NY que mai agafo perquè em sento com aquest fan turista que compra orelles de Mickie a Disenyland.

Potser aquest diumenge. Allà obren en festiu, no com aquí.

…i no fallen, o gairebé no fallen, ses màquines perfectes Macintosh.

Si l’interface gràfic del meu Mac es diu Aqua, l’he de posar en una bosseta petita transparent per pujar a un avió? Aqua ocupa més de 100cl? Com poso totes les icones a la bosseta si no paren de botar?
Suposo que no hi ha mes millor que Gener per tornar a Philadelphia. I un altre cop, tornar sol, com qui torna a l’escena d’un crim.
No hi ha res més. Ni karmes ni cercles virtuosos ni rimes austerianes. Auster no rima i per alguna cosa serà.
Al meu iPod, em posaré el Jarvis i el seu Heavy Weather per sentir que encaixo entre els boscos de New Jersey. I quan estigui allà, segur que em dóna per Sleep Don’t Weep de Damien Rice (ms), que és un que comença ara, es veu.

El nou àlbum de Jarvis comença com acabava l’últim de Pulp. Alguna cosa deu voler dir això.

Pd.- Wordpress m’ha fet notar que aquest és el post número 1000. I així s’anava a titular: Post #1000. Quedava avorrit encara que oliverià.

Som de la “a” a la “b”. Un calipo paret lima-limón.

Els diumenges a la tarda són pura inactivitat. La sensació ambiental de que el temps passa lentament contrasta amb la velocitat amb la que el rellotge t’apropa al dilluns.
Els diumenges a la tarda són per fer res. I això és el què he fet de nou. Un cop més. Així, com a novetat.

No feia falta dir-ho. Si es veu a primer cop d’ull.
Coses de la solitud.