La cançó més llarga de l’iPod és “El Lado Oscuro De La Fuerza” de Los Planetas. Trenta-dos minuts. Led Zeppelin en posa quatre a un top ten de les de més duració. Les quatre sobre els vint-i-cinc minuts. Avui les escoltava sense adonar-me’n, com si fossin fil musical d’oficina. Se’m fan massa llargues i perdo l’interès. Dels pocs temes de més d’un quart d’hora que escolto sense avorrir-me, crec que només Spectral Mornings de Cornershop m’agrada sencer. Massive Attack i The Smashing Pumpkins són uns altres habituals d’aquestes tendències colossals. És difícil interpretar quina és la més curta, entre tanta intro, outro, interlude i instrumentals però, com a curiositat, hi ha un tema de Prince anomenat “Four Blank Seconds”.

El tema més llarg de Fountains Of Wayne dura cinc minuts i sis segons.

Off topic: és paradoxal que una banda morta fa trenta anys tingui un dels pocs myspace agradables a la vista que existeixen.

Per tal de recuperar la fe en Barcelona, m’he apuntat al Bicing, per tenir una bicicleta que me traiga y que me lleve per aquest any muntanya-russa, ple de canvis personals i professionals que sembla no tenir fi.
Quins més canvis hi pot haver que no siguin personals o professionals? De salut? La salut és personal, no? Com la higiene. Bé, de totes formes, últimament també he anat al dentista.
Aquests dos últims dies, escolto molt Massive Attack. No hi sé veure la relació però sé que hi és. Veig Volkswagen Beetle’s per tot arreu i em sé un nou acudit sobre cireres.

Desperta’t a NY. Passa’t la pinta pel cabell. Mai et ve de gust estirar-te? Quan no hi ha ningú al voltant? Tancar els ulls i elevar-te sobre el terra?
Ens trobarem a NY. Al costat de la drogueria, a First Avenue. I aleshores ens estirarem amb tots els edificis al nostre voltant.

PD.- L’àlbum de Craig Armstrong va ser el segon més venut a les llistes de música clàssica d’UK al 2004. Per celebrar-ho, concert juntament amb Massive Attack a Bristol.

http://www.massiveattack.co.uk/