Només penso en la possibilitat de que el metro pugui descarrilar quan surto per la primera porta del primer vagó de tren a l’estació de Catalunya, L3 direcció Canyelles. Baixo les petites escales per fer el transbord i imatges de fum i foc i una forta explosió venen al meu cap.
En aquesta vena catastrofista em trobo de cara a diumenge, sense tenir clar per primer cop a qui votaré o si serà el meu segon anti-vot.

El mètode científic: l’observació. Període: del 13 al 22 d’Agost.

a) Un documental de cap de setmana calcula que 1 de cada 10 nens no és fill del seu pare legal. Em preocupa més el fet que, si els números són certs, és força improbable que totes les dones que han sigut infidels s’hagin quedat embarassades en una relació extramatrimonial i això dispararia l’estadística d’infidelitat. Tampoc sabem si els amants són homes casats o no ni la quantitat d’homes casats que son infidels ja que no hi han conseqüències ni a curt termini (9 mesos) ni a la llarga, a no ser que t’enxampin. I en relació amb això, és evident que els homes tendeixen a ser enxampats més sovint i els números demostren que elles dissimulen millor. De totes formes, en alguns moments, el documental donava la desafortunada impressió de que les dones hagin de ser més putes que les gallines per un tema purament hormonal, cosa també pertorbadora.

b) Abans de la tempesta d’avui, a la L5 del metro, un home feia múltiples fotos a l’anunci del Corte Inglés, on surt la noia rossa d’il.limitades cames de Camera Café, amb el seu mòbil. Apuntava sempre de cintura cap avall.

c) A l’alçada de les estacions de Cornellà o Badal, normalment es fa el canvi de conductor del metro. El conductor mascle acostuma a sortir dient-li al seu substitut “ala, todo tuyo”. En canvi, quan es tracta d’una conductora, es fa dos petons, xerra i riu durant 3 o 4 minuts de rellotge amb la seva substituta davant la mirada furiosa dels passatgers que, com jo, veuen com perdran el seu proper transbord. El semàfor verd observa desafiant a mitja alçada.
No he observat substitucions mixtes de moment. L’experiment roman (i romandrà) incomplet.

I en un altre ordre de coses, per què li diuen papada? Perquè si li diguessin mamada, portaria a confusions.

A mi m’agrada llegir al metro. Molt. Si amb dues hores diàries de transport públic, acaba agradant vulguis o no. Però hi ha un complot ocult per evitar que pugui endur-me cap de les lectures que em regalen últimament a la meva bossa. I la bossa és gran.

Coses que faig estant de rodríguez i sense vacances: ensenyar el meu pis a possibles compradors, veure capítols antics de X-Files i Galàctica, escoltar If… de The Divine Comedy i enyorar.

Si fossis un arbre
podria esculpir el meu nom al teu costat
i no ploraries
perquè els arbres no ploren.

També intento esbrinar perquè no tinc internet a casa, però penso en les maletes perdudes a l’aeroport del prat, els trens de rodalies atrapats, el metro de Barcelona tallat, les escasses bicicletes del Bicing i el subministrament elèctric de la ciutat i tampoc em sembla tan greu.

Avui, a les escales de la L3 de Barcelona, he passat per sobre d’un escarabat de cuina, comunament més coneguda com a cucaratxa, d’un color marró tirant a taronja, immòbil i panxa en l’aire. Ahir, entre les cames, tenia un euga blanca que em duia com si de la mountain bike de Luis Gervoz es tractés, i m’ha deixat amb les cames adolorides pel que resta de setmana.
Adolorit com els músculs de les meves cames i en el mateix estat que l’escarabat m’ha deixat el final de temporada de Lost, el qual no puc comentar per si ves a saber qui no ha vist ves a saber quins episodis. El pitjor que et pot passar és que algú t’expliqui l’última escena.
Seguidors, absteniu-vos de buscar a internet i no us esguerreu les irrepetibles sensacions d’enfrontar-se per primera vegada amb una bona història.