'Voldria pertànyer a una xarxa anti-social'.

Londres

Avui surt a la venda oficialment el nou àlbum d’Oasis (que fa dies que es troba a les botigues per un error de la distribuïdora) i acabo d’adquirir també el nou àlbum de Miqui Puig (són dos cd’s i es diu Impar). El que tenen en comú aquests artistes, a part de ser novetat als downloads del torrent prestatges de les botigues, és que cauen tan malament al públic en general que el fet de que agradin sembla que sigui com per disculpar-se. I malgrat reconec que el Miqui de vegades frega el patetisme, estic d’acord que el Noel és un dels millors còmics britànics dels últims vint anys.

- Qué crees que quedará de ti para la posteridad, Noel? Cual sería tu epitafio?
- Noel Gallagher. Debió sacar su puto álbum en solitario.

Fa anys em van presentar de rebot a en Marc Botey, antic guitarra de Los Sencillos i encara acompanyant a Miqui Puig amb el seu Conjunto Eléctrico. No vaig poder dir-li que normalment els temes que ell co-escriu són els que més m’agraden. Sobre el Noel, només compartim el nostre disgust per Phil Collins.

Hi ha 7 comentaris. Veure els detalls del post.

Número 1

El Potasio em va dir divendres que havia esborrat la discografia de Los Planetas del seu iPod perquè quan tenia un dia baix, l’acabaven d’enfonsar. I allà estava el Miqui, a mig camí entre la ranchera i el country rock, cantant alegrement “y si esto te hace daño, si te puedo hacer sufrir, ha servido para algo, al menos para mí“. Potser J canta sempre la mateixa cançó rabiosa i venjativa però, pel repertori de divendres, hi esqueia pel contrast. Jo no sóc dels d’esborrar el contingut però si seria dels de fer next song quan no puc suportar escoltar quelcom. Hi ha qui aconsegueix canalitzar aquests sentiments i treure’n un fruit artístic, literari, poètic. Jo és que sóc cap a dins.

En general, uns sentiments contraposats i melancòlics, com revisionar els vídeos que tornen a funcionar, o jugar al 1.000 kilómetros.

Hi ha 8 comentaris. Veure els detalls del post.

Tus Adidas Se Estropean Cuando Paras De Saltar

Enhorabuena. Acaba usted de adquirir una maleta tocadiscos estéreo dual. Permitanos que se la presentemos. No es una maleta clásica para escuchar discos normales con calidad media. Es un verdadero equipo de alta fidelidad.

Aquest senyor és Miqui Puig. Un tipus capaç de passar del patetisme a la genialitat en 10 segons. Potent com un cotxe també. La Síl l’acusa de repetir-se però és que es deixa endur per l’èpica. Jo l’entenc. El pop té les seves estructures. Eso es así, aquí y en Lima.
Potasio, que va estar present a l’infame concert de la Plaça del Rei (o sigui que és un amigo y conocido), volia pujar i despentinar-lo (o alguna cosa pitjor) durant algun dels seus speeches però el vam contenir perquè vam estar d’acord de que és un altre dels que son viejunos pero siguen petando.

Nada Nuevo. Casualidades. Mi Amor Miope. Amigos Y Conocidos. La Puta Canción De Amor En La Que El Chico Gana. Alta Y Delgada. Totalmente A Favor. Segundo Premio. Drama. Bonito Es (2006). Te Quiero Ahora, Te Quiero Luego. La Banda Sonora. Tan Lejos Tan Cerca. Londres. Viva Acid House. Todo Va Bien (De Momento).

P.S.- Si algú és capaç d’explicar-me qui eren els que feien els cors de Tan Lejos Tan Cerca li estaré eternament agraït. Especialment pel que fa al corista d’abaix a l’esquerra.

Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.

Homogeni

Últimament no faig més de parlar de coses que m’indignen i em molesten. Vaig com indignat per la vida, una mica. Deu ser l’estrès o qualsevol altra cosa d’una rellevància tan absurda i ínfima que no fa més que fer-me sentir un maniàtic però em molesta tot: la gent pel carrer, els titulars dels diaris, el que fan coneguts i desconeguts, la feina, la casa… tot. Fins i tot he creat una nova categoria manies com hauria d’haver fet quan no feia més que reflexionar sobre la crisis dels 30 (crisis? quina crisis?).
L’última mania són els cd’s en digipack o no. M’agrada tenir-los tots iguals, o al menys tots els d’un mateix artista en un mateix format. Així que, quan apareix una novetat en un format diferent, comencen els dubtes de si m’espero a veure si trobo un altre format o no.
L’últim àlbum de la discòrdia, el Miope de Miqui Puig.

Publicitat.

Canvio cert número de cd’s en plàstic o digipack per les seves versions en digipack o plàstic. Contacteu-me per saber la llista.

Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.

Con Un Traje De Elvis

Ahir, als voltants de les 3.00h de la matinada, vaig recuperar la fe en la sèrie Lost al veure l’últim capítol emès als estats Units, “Flashes Before Your Eyes”. Si un dia acabo revivint part de la meva vida, com el pobre Desmond David Hume, no sé què és el que canviaria però sé que seria bastant angoixant. I quan arribi el dia de fer una mudança en parella, com ell, posaré de banda sonora una mica de northern soul, con un traje de Elvis, estilo Las Vegas.

Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors