Torno a no poder dormir. La mitja nit de dimarts la vaig passar endrapant entrepans de panrico sense crosta. Si li sumem les pluges d’avui, si jo fos un gremlin, a aquestes hores tindria múltiples germans bessons. La mitja nit de dimarts només va acabar en somnis delirants.
Recordo l’últim cop que he mentit. La dependenta d’una botiga de música sense glamour em respon quan li pregunto sobre Miqui Puig si es tracta d’un DJ, al que jo responc no sabent que és que sí, perquè sé que no parlem del mateix.

Jo m’entenc com que el cel de New York és més gran.

Quan comentes a algú que has comprat un cd, normalment et miren amb un mig somriure burleta i deixen anar allò de pero aun hay gente que compra cd’s?
Doncs sí. Jo mateix. Els àlbums que m’agraden els vull tenir ben originals i, amb una mica de picardia, no pagues els 18 o 20€ de rigor del Fnac.

Un dels àlbums que més ràbia em feia no tenir original era Casualidades de Miqui Puig. Si ja al seu dia el vaig veure a poques botigues, va desaparèixer més ràpid que unes vacances estivals. Per molt que l’he buscat, no l’he trobat fins ara. I directament gràcies a ell.

Ahir a la tarda només en quedaven 4.
M’he fet justícia.