El post anterior és un dels pocs que, durant els últims mesos, no va ser anotat prèviament de forma bàsica i esquematitzada a Evernote. Una eina meravellosa i molt poc romàntica per escriure petites anotacions online. Un altre Moleskine-killer. Malos tiempos para el papel.
Si d’una cosa no m’han acusat gaire és de romàntic però he escrit un petit post-it virtual a Evernote que resa enyoro a Pulp. Per a que quedi en privat. Ni Twitter ni Blip.fm ni Tumblr ni res. Només per mi.

Quan un s’acostuma a portar aquella llibreta de la que sempre s’havia parlat durant els anys d’institut, on aniríem apuntant aquelles idees que un dia ens farien famosos i que sempre ens robava el programa de moda, el temps passa i un li agafa cert gust a escriure-ho tot en format digital (en el cas de l’iPhone, és digital perquè es fa tot amb un dit).
I encara i així costa dir adéu, Moleskine, adéu. Malgrat el plaer de veure passar les pàgines simulades d’una llibreta en espiral dins una pantalla que jubila al llapis d’Ikea i el paper del dia a dia. Per alguns inconcebible. Com si Belle And Sebastian fessin música electrònica.

Sóc un fugitiu de la tradició per la que visc i defenc.