Avui no tinc res no-professional a teclejar excepte que dissabte em vaig creuar a Via Layetana, perdut qual turista, al Joaquín Reyes i em vaig quedar amb les ganes de fer-li un Galliano. Galliano!
Es que la moda, eso es pa mear y no echar gota. Si nos pasamos mogollón. Yo, un montón, desde luego. John Galliano.
Qual monolito semi-celestial, ha arribat a casa meva i es queda sense obrir fins el meu aniversari (dues setmanes). Quina classe de lògica tortura xina o xinesca és aquesta? La de l’amor. És la ressaca d’ahir que encara dura i que el primer que vull fer és posar-hi aquest senyor a dins.
Yo que pensaba invitarte a patinar conmigo, flotar conmigo, volar conmigo…
Pd.- No em va internet. Internet? Hay alguien ahí? Internéeee…
Els tres nivells de credibilitat, de menys a més, són “he rebut un email on”, “ho he vist a les notícies” i “conozco a alguien que le ha pasado (un amigo mío puede).
Oda a l’analogia. Als partits de bàsquet i als viatges familiars. Putos DVD’s. Avui el món s’hagués pogut aturar, excepte per un petit tremolor, cada cop que aquesta cançó ha acabat. Com amb els antics pauses.
Yo no soy muy de leer pero este verano, como no tenía nada que hacer, he leído mogollón de libros en la piscina. Pero nada, que ahora no leo porque yo no soy mucho de leer. Pija número 3 de 16.
Veure la cara d’il.lusió d’algú a qui li fas un regal adequat és d’aquelles sensacions agradables que no eclipsen ni un restaurant de gestió antipàtica com és el Fúcsia al carrer Laforja. M’he passat el cap de setmana amb el prefiero no, no, no de La Casa Azul esmicolant-me cada petit tros de cervell que no està ocupat pensant en la següent setmana de feina, els negocis immobiliaris familiars i una futura visita a París (seguro que fue en París?). Tant esgotat el dec tenir que, ja fa setmanes, pateix aquesta dislèxia generalitzada de confondre els noms de tothom i, malgrat dins meu, sempre sona la paraula correcta, no dic a res ni ningú pel seu nom a la primera. Serà La Casa Azul o els maleïts Galliano i Enjuto. Jo què sé.
Em quedo amb un d’aquests moments irrepetibles i divins, on vols que el temps s’aturi.
Dios mío, que estoy viendo en Amazon! Un DVD con los mejores programas de Saber Y Ganar comentados por Jordi Hurtado desnudo de cintura para abajo y de regalo un libraco: Ruta De Los Mejores Paradores, edición de lujo cartoné. Todo 6.99.
Comprar.
Estàs llegint (o potser només mirant)
PRODUCTES DE NETEJA,
una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat.
Estic malalt de proxèmia i sóc dels que s'arracona a una cantonada de l'ascensor. Protegeixo el meu espai personal i així l'executiu en brillantina amb mini-maleta de rodes té espai per retocar per última vegada el seu serrell de metxes rosses. Per això són els miralls als ascensors. Per vanitat ...
A la festa de fi de curs de vuitè d'EGB, tothom va aportar vinils per a ser punxats durant aquella nit. El tema estrella a les ràdios durant aquelles setmanes era Another Day In Paradise de l'àlbum ...But Seriously de Phil Collins. Quan es van recopilar quins discos podia aportar ...
Avui surt a la venda oficialment el nou àlbum d'Oasis (que fa dies que es troba a les botigues per un error de la distribuïdora) i acabo d'adquirir també el nou àlbum de Miqui Puig (són dos cd's i es diu Impar). El que tenen en comú aquests artistes, a ...
La sopa amb fideus s'ha de servir en tassa i no en plat. Y es así. Els trossos de pollastre son fàcils de capturar però no així els últims fideus entre les últimes gotes de brou. Però això no em va posar de mala hòstia. Ni tan sols de mal ...
I have an addiction. Ahir se'm van trencar els cascs de l'iPod. Millor dit, se'm va trencar només un auricular. Millor dit, no es va trencar. Feia un scritx-scretx fins que va deixar de funcionar. Aleshores sí que es va trencar. Vaig descobrir quelcom que ja sabia però del que ...
Anteriors