Divendres ens van portar els electrodomèstics nous al pis nou. Un pis nou requereix de coses noves o les sensacions no són les mateixes. Els electrodomèstics són grisos. D’adolescent vaig voler uns que eren una mica arlequins, amb cada zona d’un color diferent i ben viu (cian! rojo! verde! magenta!) però se’m van passar les meves dèries amb els colors. Ja no vesteixo obsessivament de taronja. Ja no semblo un fugitiu de Guantánamo.
La nevera nova és intel.ligent (encara que diria que té un coeficient normalet) i et xiula quan tens la porta massa estona oberta. És una mica estressant per que jo sóc dels d’obrir i estar-me una estona observant indecís què hi ha dins i què em ve de gust. Ara no és problema perquè encara està buida però ja em veig agafant ràpidament el primer que pugui, estressat, i pensant amb la porta tancada i la mà a l’obridor què agafo el proper cop que obri abans de la senyal acústica. Com amb la dels contestadors, on mai sé què dir. Com amb la del metro, on per instint et dóna per córrer com si del joc de les cadires es tractés.
Segur que la meva memòria fotogràfica i la meva capacitat de retentiva milloren amb aquest exercici davant la nevera. Potser, fins i tot, desenvolupo una nova habilitat especial. El hombre que simplemente observando su nevera durante un segundo, le recita todo el contenido (margen de error: dos productos). Gràcies Liebher!
Afortunadament, aquest model es limita a xiular de manera robòtica, no com quan passa una noia per una obra. També d’adolescent, recordo veure una nevera que quan obries la seva porta, t’escridassava: Gorda! Deja de comer! Mira cómo te estás poniendo, vaca-burra!* que és una mica com passa quan observes el que li va passar al pobre Noel, que al principi somrius però després te n’adones que això no pot estar bé.
Després hi ha qui em rebat la funcionalitat d’un iPod a la porta d’un frigorífic. Doncs pitjors coses s’han vist (i sentit).

El que em pregunto ara i no em vaig preguntar en el seu dia és si hi havia models per homes i dones, si es podia programar o si només escridassava als usuaris de sexe femení. No sembla gaire just.

* deixo constància que el terme vaca-burra és collita meva però la resta de l’escridassada era real.

Que Barcelona val la pena a l’hivern. A les sis de la tarda, quan ja és de nit. Caminant per l’Eixample amb un abric posat sota l’enllumenat taronja de la ciutat. Fred que talla la cara i potser tornar a agafar l’autobús. Aquell mitjà de transport públic que no serveix per arribar ràpid ni puntual enlloc però que és gustós quan no tens pressa. Com el Bicing, curiosament.

Evocando, evocando. Sin parar de evocar. Evocando… el bajón, claro.
La misma cantautora.

Una mudanza es como un picor en el ojete. Incómoda.
Cantautora a quien le fue francamente bien.

M’he desfet de més roba de la que em quedo. Mai l’he valorat com un cd o tots els còmics que sí m’he quedat. La roba no té cap càrrega emocional, com quan la Síl condueix esgotada de nit després d’un dia inacabable. Una mudança acaba sent una purga d’aquelles coses per les que busques racons on no molestin fins que hagin de ser retrobades. I quan ho són és per purgar-les.
Una mudança és una purga. Olvidaos del ojete.

purgar 1 v. tr. [LC] Llevar (d’una cosa) allò que l’embruta, que la impurifica, que no li convé.

Quan sigui president, prohibiré el pa integral.
Emili Romera.

La primera secció de caixes pesades acabaran en un soterrani fins que trobem uns prestatges millors on posar el seu contingut. La segona secció de caixes lleugeres aniran a la meva habitació d’adolescència. La resta? La resta de coses seran abandonades. Algunes ja tenen un nou propietari. D’altres, em plantejo aprofitar els recorreguts urbans per a buscar-los noves cases aleatòries. Més o menys com jo ara.

He trobat en una caixa oblidada (en més d’un sentit) totes aquelles cartes, notes, fotos i detalls de l’adolescència i la primera joventut que es guarden pel seu valor concret en un moment en l’espai temps i que se suposa que ha de perdurar. L’he llençada a les escombraries.

I això només és el principi (raig, tro i rialla tètrica).