'No hay mus'.

The Music Room Window

Pel meu aniversari, que està per arribar, m’han regalat un racó. Es tracta d’un petit sofà blanc amb una tauleta, un flexo i una planta on puc apalancar-me i llegir. M’he fet un petit puf reutilitzant un tamboret i un coixí i, assegut allà, assaborint el perfum de tres setmanes de vacances (algun dia us explicaré el secret per fer més vacances que un mestre d’escola), puc sentir el regust de la felicitat al fons de la gola. Que potser no és per tant, estem d’acord, però tan estressant que és el nadal i que la nostra calefacció s’ha espatllat, el regal perfecte només podia ser un espai pel relax i el confort* i la manta que li he robat a la Síl.

* algú haurà pensat en afegir “meditació” a “relax i confort”. com si jo medités!

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

I Want An Alien For Christmas

He avorrit plorar per les cantonades que, durant la meva infantesa i pel que fa als regals, a casa només celebràvem els Reis i no el nadal*. Per tant, els regals eren pocs i arribaven tard. La frustració culminava quan descobries que els regals que els teus pares els Reis els hi havien portat als teus cosins t’agradaven més que els que t’havien tocat a tu (i acostumaven a ser més cars, així de capritxosa és la correcció política).
Però l’ésser humà jo he vingut a aquest món per ser un frustrat perenne i aquelles sensacions d’infantesa tornen a mi quan em trobo comprant un regal que, en el fons, m’agradaria quedar-me’l. I m’intento auto-enganyar dient-me que no l’apreciaran com jo. Adonar-te’n a temps de que aquest pensament només comportarà la doble despesa de gastar més diners en un segon regal acaba diluint qualsevol temptació. Per tant, prefereixo ser més pragmàtic i, en comptes de ser creatiu, pregunto directament als beneficiats de la meva generositat què volen per nadal. Potser no hi ha sorpresa i es redueix la il·lusió però d’aquesta manera no m’auto-regalo res amb l’excusa de les compres de nadal. En general, la gent té uns gustos estranys.

Afortunadament per vosaltres, a part d’un frustrat, també sóc un estoic i porto tots aquests traumes en el dolç silenci de la meva intimitat i aquest post ja s’ha fos i mai va passar. Fi.

* el Tió era extremadament anecdòtic (eufemisme per pijama)

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

Santa’s Got A Bullet In His Gun

Odio quan els ajuntaments, els comerços i els anunciants en general avancen el nadal un mes sencer. Serà perquè odio el nadal, així en general, els seus bons propòsits i tota la mandanga familiar. A aquestes alçades, ja no és notícia. Odiar el nadal ja no és ni trendy. Ara es porta que t’agradi. Doncs que sigui nadal tot l’any, si és així com han de ser les coses. Que deixin els carrers ben il·luminats i plens de colors, que n’hi ha molts de molt foscos durant l’any. Que no li canviïn en nom a les vacances de nadal per “vacances d’hivern” i que, a les botigues a rebentar, em confonguin cada dia amb un dependent. Fa temps que no passa però em pregunto quina deu ser la meva actitud quan sovint se m’apropa algú i em somriu: “trabajas aquí?”.

Hi ha 10 comentaris. Veure els detalls del post.

Part III: Fighting Each Other

Aquest cap de setmana, com si es tractés de dos trens de mercaderies per via única, van col·lisionar a casa nostra la meva mare i els meus sogres. Es van conèixer i van parlar cara a cara per primer cop, rodejats de dues tones de lioneses de nata i trufa. Suposo que val la pena ressenyar això de les lioneses perquè quatre dies després encara hi ha lioneses per tot arreu.
La cimera va començar fatal. Al minut 3, la meva sogra va tombar accidentalment un got de Coca-Cola Zero gegant sobre la nostra tauleta de sofà (una taula que, per cert, ens va indicar el venedor que en cap cas la mulléssim, que dius: quin tipus de taula no es pot mullar!), amarant* la mateixa taula, les revistes pijes de decoració que hi ha a sota i part del vermut. La fusta clara de la tauleta va absorbir el refresc baix en calories i va començar a agafar un color fosc. Després d’aquesta crisi inicial (i de que, passada una estona, la Coca-Cola s’evaporés i la taula recuperés la seva tonalitat original) tot va anar bé. Ma mare no va callar com és habitual i tot normal.

Posteriorment, el meu germà va presentar en societat el seu primer fill, el Marc petit, que va ser l’atracció de la jornada. Té mèrit ser fos una atracció quan és un nen que amb prou feines fa res. No plora, no es queixa, no gemega. Només dorm, menja i mira de reüll. Però tot arribarà. Si la genètica no ens falla, serà com nosaltres i, per nadal, cada cop que el deixin sol en braços d’un rei mag per fer-li la foto de rigor quan s’entrega la carta, es fotrà una bona plorera. Al temps.

* v. tr. [LC] Mullar (alguna cosa) de manera que el líquid la penetri, que absorbeixi la major quantitat possible de líquid.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

Everglade

Ah, la primavera. Aquella època intermèdia entre el fred i la calor on es va decidir col·locar la setmana santa, aquell període de vacances més curt que el nadal i encara més curt que l’estiu. Totes elles es defineixen per les seves circumstàncies. Paradoxalment, la setmana santa es defineix per infondre’t la sensació de poder fer desenes de coses que, pensant-t’hi dos cops, ja es veu que clarament no donarà temps. Com el nadal es defineix per centenars de Pare Noels bizarros penjant patèticament dels balcons. Com l’estiu es definia per tots aquells milers de mosquits blancs que m’assaltaven quan duia aquell polo groc que penja ara de la cuina, en tornar a casa per la drecera entre els camps de roses.

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors