'El blog sense taques'.

Jesus Came From Outta Space

Nota de l’autor: Aquest post, malgrat ser ficció, està basat en una història real i pot contenir spoilers.

Benvinguts siguin als carrers de Barcelona els autobusos amb complexe de galeta de la fortuna, més coneguts com “Els Autobusos Que Diuen Les Veritats Ocultes”. Per a continuar explotant aquesta obra d’educació social, les següents dues línies que duran missatges, especialment dedicats a la quitxalla, seran la 18 i la 93, amb els següents missatges respectivament:

“Probablemente El Ratoncito Pérez no existe. Deja de buscar bajo la almohada y lávate más los dientes” i
“Los Reyes Magos son los padres. Deja de estudiar tanto y juega más a la Play”.

Imatges extretes de El País.

Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.

Wo Ist Mein Fahrrad?

Endevinalla fashion victim en època de rebaixes: per què la noia que viatge en tram de nit, en abric blau i faldilla i botes negres, porta els cascs per sobre del barret, però no només la diadema, sinó també porta per fora els auriculars? Doncs perquè van a joc amb el barret, fent servir el mateix estampat a ratlletes blanques i negres (i no, no eren orelleres).

El nadal s’allunya progressivament. L’arbre de nadal de l’oficina ja no té ni les llums ni les boles però segueix al ben mig del passadís, decorant el rebedor.

Hi ha 6 comentaris. Veure els detalls del post.

In This Thriller Mystery Baby You Are My Suspense

Pels qui tenim una manera de raonar les coses estoica i il·lògica, i perdem interès progressivament i mirem cap a una altra banda (ojos entornados, mirada perdida en el horizonte) quan ens expliquen una història o anècdota que en principi sembla que no ens importarà per res, la cosa es posa interessant i ens crida l’atenció quan el nostre interlocutor recorre a la figura retòrica* “…i no se què, no se quantos…” perquè és quan desconnectem de les nostres truites i ens enganxem al relat, intentant imaginar com i què va transcorre durant aquell “no sé què, no sé quantos“.
Així que, per si algú s’ho pregunta, el nadal bé, gràcies. He estat per aquí, per allà i no sé què, no sé quantos.

Sí, tornen els posts incomprensibles i extremadament subordinats i plens d’adverbis acabats en -ment i una bebida sin gas y…

* ves a saber si és una figura retòrica però y lo bien que suena retórica? retórica!

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

I Would Kiss You On The Mouth In A Safe House

I la gent que, quan rep un regal, ja sigui de nadal o d’aniversari, en comptes d’obrir-lo sense pietat i mostrant una emoció impossible de contenir, es dedica a afilar les ungles contra el celo per a no estripar el paper de l’ídem com si a posteriori el volgués reutilitzar o com si tingués més valor que el que hi ha dins (que ja pot passar)?*

Per ser conseqüent, com no he tingut com aliada la fortuna pel que fa a la loteria de nadal, ningú s’endurà tampoc res de res pel petit repte de fa uns dies. Això sí, de les propostes rebudes com a sinònim de hortera, em quedo amb la de Defak, que venia a ser “netejador-de-cotxe-al-pàrquing-del-Carrefour-en-xandall” en masculí, “…-en-xandalla” en femení.

* sospito que estaríem davant la pregunta més extensa que s’ha fet servir mai en aquest blog, fet que gairebé no significa res.

** abans de que algú faci el comentari, sí, el paquet era per mi (es veu clarament el meu nom escrit en Edding 500 blau), sí, eren unes bambes i sí, era el que sospitava.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

I’m Alone On A Bicycle For Two

He volgut entrar a una botiga i la Síl no ha sabut ben bé com dir-me que millor no entréssim així que, per un moment, he cregut saber què em vol regalar pel meu aniversari. O per nadal.
I és que la Síl creu que vaig tenir una infància molt trista (no és que fos una comèdia de situació malgrat jo sovint sentia rialles de fons, degudes probablement a que era un nen ridícul i una mica patós)* i aquesta sensació és basa a un raonament que té tres pilars fonamentals:

a) quan era petit, a classe, el dia del meu aniversari no em posaven una corona al cap plena de gomets.
b) no repetíem (i, per tant, no em sé) el cançoner popular catòlic català (fins a deixar-lo gravat amb foc al cervell).
c) el meu aniversari cau entre nadal i reis.

Els aniversaris en aquestes dates comporten l’efecte regal-per-tot. Es tracta d’un moviment bastant atrevit on, després d’entregar un paquet embolicat en paper de colors brillants i llaç, es mira directament als ulls del nen i es diuen les següents paraules màgiques: “Y esto vale para todo: navidad, cumpleaños y reyes” i així un no s’ha de trencar el cap gaire més buscant tres regals pel mateix marrec en un període de dues setmanes amb prou feines i, de pas, es mira per l’economia familiar.
No és que em queixés en el seu moment i no és que em queixi ara però suposo que potser és per això que m’agrada fer els regals d’aniversari mesos abans o després de la data en qüestió. No sigui que s’ajunti amb alguna altra cosa.
Així que ja sabeu, si mai podeu escollir, feu com el meu germà i naixeu a l’estiu. Fa sol i no estressareu a ningú.

Finalment, la Síl ha confessat que el que em volia regalar era una cadira. Oi que és original? I la qüestió és que res a veure amb la botiga on volíem entrar.

* sospito que estaríem davant el parèntesi aclaridor més extens que s’ha fet servir mai en aquest blog, i això és un gran què.

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors
Posts-eriors »