Amb unes expectatives modestes per aquestes vacances de setmana santa sense viatge, passejo per Sitges qual famós sense ser saludat, com quan em creuo el Joaquín Reyes o el Katiuskas i tampoc els saludo (deu ser perquè ara porto ulleres de sol, les meves primeres ulleres de sol en aquesta vida, i això imposa). He visitat per primer cop una comissaria dels mossos, a Sabadell, degut a certs vandalismes al meu barri a Barcelona (?!), les botigues de còmics posen el nou single de Portishead (que s’han baixat del internet) en repeat (i això que és Car-matxacón * a més no poder) i l’Oliver i jo coincidim en homenatjar el nostre anunci de televisió favorit.
No està malament per unes expectatives modestes. Per unes vacances modestes.

* Dedico aquest acudit a tots els nens i nenes de Santa Fe del Penedès.

Una família dina al seu menjador quan al marit li cau a sobre la salsa de tomàquet.
Una explosió de llum i apareix una dona del no res.

- Hola, vengo del futuro para traeros la nueva Neutrex Futura.
- Pues podrías traer una cura contra el cáncer.
- Pues también.