Déjalos Menguar Y Desaparecerán

A Austràlia, la policia cataloga com a problema de proporcions epidèmiques la quantitat de joves atropellats quan creuen un carrer escoltant els seus iPods (no qualsevol altre reproductor multimèdia, només iPods) i han llençat una campanya de conscienciació al més pur estil DGT. Com molt bé ha comentat Bill Gates durant els seus vídeos de comiat abans de la seva retirada dels negocis, ja que Apple fa una bona feina pel que fa a l’usabilitat i, en aquests termes, l’iPhone seria el producte bandera, proposo un sistema de localització (GPS, Google Maps) que detectes la nostra posició contínuament i cada cop que anéssim a creuar un carrer, un metre abans de la vorera, baixes el volum i ens indiques amb veu fitter happier: “Por favor, mire a ambos lados de la calle antes de cruzar”.
Si el Nokia 6120 Classic del meu amic Pepe es capaç de llegir en veu alta qualsevol SMS que rep amb veu femenina i robòtica, per què no podem invertir en salvar unes quantes vides?

Per cert, últim missatge de text que ha rebut: “Hola. Soy tu móvil. Cárgame, cabrón, que me estoy quedando seca”.

Regals

Un dels handicaps què té el fet de què el teu aniversari sigui durant les dates nadalenques, com és el meu cas, és què, en comptes de fer-te un regal més com tothom pensaria (al menys quan érem petits), la cosa es resumia en “te doy este regalo y vale por reyes y por tu cumple, eh?”. Depressió infantil total. La cosa està que jo tampoc acostumo a celebrar mai el meu aniversari. No per res en especial, m’agrada fer anys, i no m’importa fer-me gran, però les molèsties que dones als amics, els regals, les peles… prefereixo que s’ho estalviïn.
Aquest any, com ja vau llegir, em van fer una festa sorpresa (gràcies, Raquel) i em van fer un parell de molt bons regals. Però durant les festes, ma mare, fent un esforç, també em va fer un bon regal donant-me calerons i fent caure a les meves mans un reproductor Sony Vaio de MP3 de 40 Gb. El VGF-AP1L (s’ha de llegir dient les sigles, o sigui, “uve gé efe, a pé uno ele “… perquè si ho feu del tirón, no feu més que dir tonteries). Això ha fet que hagi de prejubilar el meu Hi-MD (mercat de segona mà). Aquí els fans de l’iPod Photo (Maivista) m’intentaran fer creure que el producte d’Apple és millor, i no ho discutiré. El disseny és més elegant, sí, però la pantalla més gran del Sony i sobretot, i especialment, la seva autonomia de més de 20 hores de reproducció continuada em decanten més cap a aquest i passar de l’iPod fins una versió millorada. A més, m’agrada el so del format Atrac3plus. Resumint: só de qualitat, milers de cançons fotos, 40 Gb de disc dur i, per cert, 150€ més barat què l’iPod Photo 40 Gb. Apple, espavila.
A part d’això, pel meu cumple em van caure els clàssics After Eight (xocolata amb menta, tradició de la Reich) i l’últim àlbum del Craig Armstrong, Piano Works, (cosa de Raquel). Aquest paio és un músic britànic, de perfil clàssic diríem què també juga amb l’electrònica (sent més original què el pesat i avorrit del Williams Orbit), i ha col.laborat amb molts artistes fent arranjaments (Suede, U2, Evan dando, David McAlmont, Blue Nail, The Divine Comedy, etc.). En aquest àlbum agafa talls de les seves bandes sonores, dels seus dos primers àlbums en solitari, The Space Between Us i el fosc As If To Nothing, i també cançons, com fa molt sovint, de la banda on col.labora per costum, Massive Attack, on crec que ha fet les col.laboracions més interessants. I les reversiona durant 19 talls que s’escolten d’una tirada, només amb el seu piano i 4 programacions pro-toolianes.
Després, també em van regalar el DVD Live at the Palladium, de The Divine Comedy. Una maravella veure a Neil Hannon, tan divertit com sempre, tocant les seves cançons en un teatre, amb 20 musics darrere. Sona a casa meva a tot volum.
I jo m’havia quedat tan feliç amb els meus regals. Què sí. Què ho sé. Què el nadal no només son regals. Però quan es fan amb carinyo, doncs senten la mar de bé. El Pau, va aparèixer de matinada, allà a les dues o les tres, a casa meva i em diu: Té. No t’havia regalat res pel teu cumple. I em dona un Nokia 7610, amb càmara de megapixel i mil xorrades més, la mar d’espectacular.
Què collons he fet jo aquest nadal? Si he estat de lo més insociable. La gent m’estima.


About

"Estàs llegint (o mirant) PRODUCTES DE NETEJA , una petita col.lecció d’anotacions personals en un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat."

Anteriors

27.08.2008 a les 18:44h.
Categories:
Fotoblog, Música, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 5

Experimentos Con Gaseosa

- Qué hacemos con esta guerra, Kofi? - Si es que me da igual. Kofi Annan. Ahir, ben passada la mitja nit, vaig fer de DJ improvisat. Vaig punxar només peticions del públic. Així és més fàcil perquè de vegades sóc una mica indecís. Sóc d'aquelles persones "ah... m'és igual, com tu vulguis" ...
24.08.2008 a les 13:40h.
Categories:
Fotoblog, Gadgets, Personal.
Comentaris: 8

Zoo Station

He superat la meva por a la serp de cascavell i ja gairebé dormo sense que em preocupi la seva presència encara que, de moment, miro de reüll un segon quan s'activa. Aquestes nits l'acompanya un mussol que parla monòtona i rítmicament. Crec que, en el fons, aquest mussol m'ajuda ...
22.08.2008 a les 19:10h.
Categories:
Fotoblog, Jocs, Personal, Transports, Viatges.
Comentaris: 6

Love Is Noise

Dimecres passat, dia 20 d'agost, al voltant de les tres del mig dia, una parella que tornava de Berlín direcció Barcelona, separada pel passadís de l'avió, pal.liava el seu avorriment amb una improvisada i casolana partida d'hundir la flota. S'amagaven mútuament la situació dels vaixells amb un simple plec de ...
21.08.2008 a les 23:52h.
Categories:
Fotoblog, Notícies, Personal, Reflexions Barates, Viatges.
Comentaris: 4

The Shock Of The Lightning

Berlín és una ciutat com moltes altres, molt oberta, tota exterior i amb molta llum; amb un ós com a mascota que deu buscar la mel de tanta abella suelta entre la bolleria fina i on hi fa fred, calor, sol i pluja en quantitats similars. La gent va amunt ...
14.08.2008 a les 13:48h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Personal, Transports.
Comentaris: 8

You Say Goodbye And I Say Hello

Estic realment excitat. Sempre havia volgut tenir alguna habilitat especial. Només una, encara que fos petita. Una d'aquelles fantasies que flotaven pel cap quan de petit em van regalar els primers còmics de Spider-man. Sembla que les emocions d'acomiadar-se amb nocturnitat (i certa alevosía) de les quatre parets que em ...

Buscar

Flickr