'On la coherència no importa'.

When I’m Pipe And Slippers And Rocking Chair

La normalització era això: samarretes de Kirby al Zara. I pensava l’altre dia a l’autobús (l’autobús m’està anant molt bé per a pensar, cosa que ara tinc la sensació que amb anterioritat no feia gaire sovint, amb l’aparent ofuscació que em produïen els transports soterrats) en un petit projecte / experiment. Es tractava d’aturar pel carrer a qui portés una samarreta de super-herois o que en fes referència, fer-li foto i preguntar-li si ha llegit el còmic que porta al pit. Esperaria cada vegada un “no” com a resposta perquè en això sóc com un antic culer.
I no sé què és el que desitjo més que l’Emma algun dia entengui del seu pare, si la seva afició pels còmics en plena maduresa o que el seu cervell bombollegi de tant en tant idees per a quedar-se en simplement això, idees que exploten i desapareixen.

La meva paperera de reciclatge està plena de bones intencions.

Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.

Desplazarse Sin Apenas Rozamiento

Són les manies i obsessions d’un les que, al final, queden retratades en blogs seqüencials com aquest. I sovint tinc la sensació que es repeteixen contínuament fins a l’avorriment. Però d’això tracten les obsessions.
Que en el mateix període de temps, nou material de La Casa Azul, Astrud, Ryan Adams i el petit Liam surti a la llum m’hauria de provocar tremolors com a qualsevol fan de ……………………..*. Però els meus objectius per aquest proper pont monumental són uns altres més modestos. Fer una petita pausa, canviar el decorat, descansar, no patir un fred excessiu i posar-me al dia amb el Green Lantern de Geoff Johns i els Fantastic Four de Jonathan Hickman.

Que sí, que envoltat de poetes i escriptors podria posar-me al dia amb Celan o Bolaño però en les seves obres ningú s’esbatussa amb Sinestro o Galactus. I Galactus fa 10 metres d’alt i menja planetes, no em fotis.

* omplir línia de punts amb el que es porti ara. Justin Bieber?

Hi ha 3 comentaris. Veure els detalls del post.

Lo Viejo Es Lo Nuevo Y Lo Culto Popular

Mentre buscàvem els Adults Normals d’en Jaume Miro a la secció “Teatre.Obres” de La Central del Raval, un actor català d’origen germànic observava frustrat la secció “Art”. Ganyotes de no entendre res. Gesticulacions de no trobar el que s’està buscant.
Estimat actor que has treballat amb Tarantino i Greengrass: l’obra de teatre que buscàvem la vam acabar trobant nosaltres mateixos a la secció “Poesia.Novetats”, sent més efectius que el servei informàtic de la llibreria. Per tant, sigui el que sigui allò que buscaves, et recomano abandonar la secció “Art” i anar, per exemple, a la de “Còmic”. Ves a saber si així tens més sort.

Un últim consell, actor que vas protagonitzar el film Good Bye Lennin!: demana per la secció de “Còmic”, com se li ha dit tota la vida. Les noies arrufen el nas quan se’ls pregunta per la secció “Novel·la Gràfica”. Sense complexes.

Nota de l’autor: les seccions de la llibreria La Central que apareixen entre cometes en aquest post s’haurien de llegir amb vocòder.

Hi ha 9 comentaris. Veure els detalls del post.

Modern Man

Aquest matí, en el primer vagó del comboi de la línia 3, m’he vist envoltat per la normalització. Un home, probablement prop dels seus quaranta anys, duia una estupenda samarreta “Hulk saved your life“, per altra banda molt adient per la línia verda del metro de Barcelona. Un segon noi llegia Born Again, una noia manga i, durant el trajecte, diverses samarretes de super-herois d’aquestes que Zara i H&M fan com a xurros feien acte de presència aleatòriament.
Malgrat els danys col·laterals que encara provoca la imatge que projecta The Big Bang Theory sobre certs lectors, probablement la normalització va culminar amb totes aquestes pel·lícules inspirades pel món del còmic que avui omplen les sales de cinema. Ara falta polir cada una d’aquestes reinterpretacions per les masses. En conseqüència, m’atrau i m’espanta a parts iguals la versió televisiva de The Walking Dead, probablement el millor còmic que podeu comprar avui dia.



 
El dia de la segona inundació, la Sílvie va rebre l’aigua i el veí també amb una samarreta de Hulk.

Hi ha 10 comentaris. Veure els detalls del post.

In A Future World With An Astrogirl

Anava a parlar del temps però aleshores això sí que semblaria un diari de veritat. No importa. Gràcies, clima, per retornar-nos els jerseis i les jaquetes. Ja no són trendies però podré tornar a dur alguna xapeta que altre sobre la butxaca al pit esquerra, on guardo l’iPhone i penja el cable dels auriculars. Ara mateix porto una de The Flash (The Fastest Man Alive), del Barry Allen en concret, lluint-la a la bossa. Sembla que és el Flash que ha quedat marcat en el subconscient col·lectiu quan jo crec que he sigut més de Wally West o Jay Garrick. És curiós que dins de totes les coses comercials i gens cool que m’agraden, m’arriben les menys populars. Sóc una ovella outsider.

Una antiga lectora em va dir un dia que deixava de llegir aquest blog quan parlava de còmics i/o de música (fet que era habitual). Paradoxalment, he assistit a tres recitals poètics aquesta setmana i en un han referenciat (dos cops) a Oasis i a la postura de rock ‘n’ star de Liam gallagher davant del micròfon (massa agressiva per a recitar poesia) i a l’altre… a l’altre m’han parlat de la fortalesa de solitud. Això és quan còmic i rock ‘n’ roll es troben a l’altre banda de la normalització.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors