While you freed the doves, I shot them from the sky for taxidermy

La vida és cíclica. Això ens ho va ensenyar El Rey León. El nadal torna a ser aquí i l’Emma, ara sí, és completament conscient de què va aquesta època de l’any i quines són les fases passivo-agressives d’aquest mes. I com vivint en un loop, el post hipocondríac de l’any passat sobre les festivitats i els regals segueix sent vàlid en un 90%.
Enganyar-la em posa una mica nerviós i estic més paranoic que de costum. M’odio a mi mateix cada cop que l’argument per a que no faci una malifeta és “els Reis estan mirant”. I, a més a més, es veu que el Tió també “mira”. Per afegir unes gotes d’angoixa vital, cada visita a una botiga es planeja com una missió impossible. Cada paquet rebut a casa és tractat amb un secretisme digne del més alt espionatge. Tenim la portera treballant amb nosaltres per a encobrir cada entrega amb més seguretat que una balisa diplomàtica. Diverses famílies al nostre voltant es coordinen per a no aixafar-se regals els uns als altres a la vegada que intentem controlar el criteri de les adquisicions per a no haver d’abusar després del filtre Brannan quan compartim amb vosaltres l’enèsim paquetet embolicat en paper cuqui de flors i guineus.

Com va quedar demostrat en el post de l’any passat al que he fet referència (i com queda demostrat a cada un dels posts sobre paternitat), no sé el que hem faig. Sóc un pare sense experiència com qualsevol altre que improvisa constantment i que no compleix cap dels manaments que s’havia imposat en la fase pre-paternitas*. Per tant, qualsevol conclusió que estic extraient d’aquest nou nadal a la vida de l’Emma té la durabilitat d’una bateria d’iPhone.

Només he pogut confirmar uns pocs fets. Que els regals amb piles per a menors de quatre anys els carrega el diable, per exemple. S’han d’evitar com la Diagonal trenta minuts abans d’un partit de Champions. Crec que és en l’única situació on faig servir un argument ecologista per evitar rebre l’enèsim hibrid entre bebè cargol, escarbat antropomorf amb antenes de llums de colors que freguen l’atac epilèptic i que canta en un estrany dialecte castellà cançons que no reconeix ningú.
No us deixeu endur tampoc pel cuquisme extrem. Ja us dic ara que a l’Emma no l’enganyeu amb aquesta patraña de portàtil i telèfon de fusta i pissarra que, garanteixo, tindrien menys èxit que un set de pinces per estendre la roba.
Renegar dels senyors Fisher i Price tampoc és això.

En algun punt intermedi crec que estaran els regals d’aquest any. Després de l’allau de regals al seu aniversari (del que no fa ni dos mesos, que sembla que no hem aprés res del meu cas) tot es torna molt complicat però sembla ser que qualsevol cosa que impliqui un rol serà un èxit.

While you freed the doves, I shot them from the sky for taxidermy

Oferta: saldo a 19,95€

Només pateixo per si rep una caixa d’estris de bricolatge. Amb prou feines ser penjar un quadre (i dono gràcies a l’inventor del No Más Clavos). Per tant, crec que, fins i tot, prefereixo un maletí de doctora. He encarat més vegades clíniques i hospitals que reformes casolanes. Només vull evitar haver-me de defensar davant de: – Papa, i això per a què serveix?

* improviso, no sé el que em faig, però un toc de llatí sempre dóna certa categoria a l’exposició

Lo insinuabas en tu voz bebiendo helio

Si m’haguéssiu preguntat fa dos anys, hagués respost que no, que si per mi fos, no li hagués explicat aquesta faula dels Reis Mags a un fill. M’hagués negat a ser partícip d’una ficció, la d’uns monarques de països remots que violen el sagrament del domicili particular amb nocturnitat per a deixar uns regals a canvi d’unes mandarines i aigua (per no parlar del senyor aquell gras, probablement alcohòlic, que ve del nord amb intencions similars o allò del tros de tronc que baixa del bosc a cagar cada any), on el nen queda com al marge de tot el que succeeix fins que arriba la gran decepció.
És possible que pensés així preveient el dia en el que hagués de enfrontar-me als ulls d’un nen que ha descobert tal fal·làcia, ja sigui per terceres persones, ja sigui per un escorcoll rutinari dels armaris o perquè els nens no són idiotes i són capaços de desencriptar els missatges codificats de les converses en clau que mantenim pares, avis i oncles pensant que “són massa petits i no se n’adonen de res”. Pensar en un nen que fa temps que ha descobert aquest teatre de nadal i és fa el suec per por a no rebre més regals és una cosa que em regirava l’estomac i una mica els budells també.
Us hagués dit que per la ficció ja estan els còmics, les pel·lícules, els llibres i els videojocs. Per a què complicar més les coses.
Però arriba el dia en el que tens una filla conscient del que passa al seu voltant. Que té amics i cosins i unes circumstàncies. I entre que et deixes endur per l’atmosfera i els fils musicals amb nadales, magnifiques la il·lusió de les coses i que, afronte-m’ho, tens uns valors i unes conviccions molt de pa sucat amb oli, on la paternitat està molt clara quan un no té fills i després un s’acaba menjant les seves paraules poc fetes i mig crues, acabes entrant en la roda que passa a ser la bola de neu de cada família per nadal.
A posteriori, l’Emma ha gaudit prou dels regals que li han dut. Ha gaudit més de la xocolata a la que ha tingut accès però encara més de totes les vegades que s’ha vist reunida amb els seus tiets i els seus cosinets. I, malgrat estic bastant segur de que no ha entès bé això de que els reis a qui va dir adéu pel carrer són els mateixos que van deixar el menjador de casa ple de regals, crec que va entendre perfectament el procés en cadena de cançó-violència física-excrement-regal del Tió de Nadal. Per tant, al final, bé. I suposo que, si ho mirem des del prisma més pragmàtic, és més senzill que anar a contracorrent (sóc conscient de com sona això però anar de hispter anti-natura, alternatiu i outsider en cadascun dels aspectes de la vida tampoc em sembla un argument sòlid ni lògic i tampoc és un debat que em vingui de gust ara mateix).
És tota aquesta il·lusió seva el que ha compensat el brunzit agut que he estat sentint tot aquest nadal a la orella dreta, la més conservadora.

Però no us enganyaré. Segueixo terroritzat pel dia en el que l’Emma ens miri diferent.

Yawny At The Apocalypse

Comprar llet en pols. Endreçar la casa. Reendreçar l’estanteria dels còmics. Fer cagar el tió amb l’Emma i la Sílvie. Entregar els regals de nadal. Encetar un nou blog sobre còmics Marvel. Aprendre a fer un estofat de vedella amb carxofes. Tornar-me a passar el Baldur’s Gate. Anar a la boda del meu germà. Dibuixar més. Aprendre a tocar la guitarra. Canviar de professió. Anar a viure a una casa de pedra i pissarra. Viatjar amb l’Emma. Veure-la d’adulta. Inventar la teleportació.

Ho tenia tot aquí, en un post-it. Coses pendents abans de l’apocalipsi. Perquè l’apocalipsi, si passa, només pot passar per nadal.

Algo de autodestrucción y una pizca de placer

No és un nadal tipus odiar-ho tot i “tot em deprimeix” però comencen a ser nadals adults (sirenes tronant), més pendent de la il·lusió (i l’engany) dels petits que del propi. Les sensacions són diferents. El paradigma seria que no sé ja ni què respondre quan em pregunten què desitjo per nadal. I això que durant aquest període hi ha triple combo d’oportunitats: tió, Reis i el meu aniversari (i colmado de regalos me hallo).
En un dels meus impulsos completament intencionats de racionalitzar-ho tot, em debato sovint entre ser una persona que anhela constantment (actitud que estic totalment convençut que genera un estat d’ansietat insuportable) o l’estoïcisme pragmàtic, però tampoc és qüestió de passar el nadal amb petit nuvarró negre sobre el cap amb pluja fina / pluja gruixuda segons l’estat d’ànim. Un apren a fer un esforç.

D’estats d’ànim volia parlar jo però no m’ha sortit.

Las siete y veintisiete

Me n’adono que si hagués de fer una llista de regals per aquest nadal (i oju, que entre el Dia de Nadal i Reis està el meu aniversari, per tant, espero acabar colmado de presentes y regalos) tot serien còmics. Perquè els còmics han deixat de ser accessibles i barats. Bé, la grapa sí. La grapa sempre ha de ser popular. És la seva naturalesa. Però la política editorial d’elevar la qualitat de les edicions et pot portar a la ruïna fàcilment com et descuidis i compris per inèrcia. Per poc que domineu l’anglès o el francès, us recomano les edicions originals via Book Depository o Amazon amb descomptes de fins un 40%. Una bona wishlist no té preu.
En resum, aferrat a aficions juvenils des de 1985.

També accepto ninotets de goma de super herois, d’aquells de fotre a la mona i llepar-los els peus després per treure la xocolata.