Opportunity Three

Malgrat la situació actual de l’ensenyança pública universitària, encara es poden trobar petites lliçons gratuïtes impartides per cèlebres antropòlegs i filòsofs pels carrers de Barcelona de manera totalment desinteressada.

Lliçó d’avui: la poesia no està pas renyida amb el futbol.

I Duc Una Vida Normal

És popular entre tots els meus coneguts la meva incapacitat per sortit en una foto sense fer una ganyota. És un reflex involuntari, automàtic i parasimpàtic original que em va robar un bon dia un capítol de Friends però és igual. La qüestió és que aquest cap de setmana miràvem el vídeo d’una boda a la que vam assistir l’any passat i hi ha quòrum de que jo seria incapaç de protagonitzar-ne un (com a nuvi, s’entén). El que no entenc és tanta polèmica. Si jo faig ganyotes és només per educació. Li retorno el gest a qui està darrere de la càmera. Per què qui és capaç de fer una fotografia sense fer gest d’obsés sexual quan mira pel visor?

Bé, suposo que els que utilitzen càmeres digitals amb previsualització sí que poden però estaríem parlant de tres o quatre aficionats.

* a la fotografia, la Sílvie Rothkovic, que ja va vendre el meu pis i recitarà aquest dissabte.

My First Truest Love Was A Multiple Adjustable Shower Head

Si s’obre l’armari, apareix apilada (bueno, apilada) la mateixa roba que l’any passat i que l’any anterior i que l’any anterior. No és una manera intencionada de fer veure que no passa el temps. Les primeres canes al pit em delataran el proper estiu. És aquella actitud de “si encara no està trencat!” que fa que no es renovi el vestuari gairebé mai i aquella incomprensió davant la gent que es cansa de la roba després de posar-se-la dos cops. Incomprensió que m’he de menjar amb patates cada cop que veig el MacBook nou o semejantes.

Demà aniré a que em presentin tres llibres. Hola, què tal, encantat, molt de gust.

Never Miss A Beat

Crec recordar que va dir el Tomàs que al Carrer del Comerç ni hi havia botigues ni hi havia mercat ni hi havia res de res. Quina manera de desqualificar l’únic carrer que dóna accés al Carrer dels Petons.

Wilderness

Si no m’agraden les disfresses ni disfressar-me i tampoc em sento còmode com espectador o participant en cap tipus de ritual, amb quina actitud se suposa que m’he de presentar a una boda? Amb una mica de sort, gràcies al meu vestuari, potser venc alguna assegurança de vida (vendre un pis en aquests temps està fatal).
En un altre ordre de coses, el recitar d’ahir va ser un èxit però s’ha de saber que Sílvie Rothkovic també és capaç de recitar de memòria gairebé tots els Celebrities de Muchachada Nuí! (i algun testimonio chanante), cosa de la que dubto que fossin capaces ni l’Emily ni la Sylvia ni la Virginia.

A alguna d’aquestes potser li hagués anat millor amb una mica més d’humor.