Liberate Your Sons And Daughters

Un 11 de setembre de 1977 jo tenia pràcticament la mateixa edat que ara té l’Emma. Els meus pares em van dur a la manifestació per l’Estatut (la de la rima genial Llibertat, Amnistia, Estatut d’Autonomia) assegut en el cotxet. Posteriorment, amb els anys, van remarcar sovint com de necessari va ser aquell gest, ser allà i dur un nadó a una reivindicació d’aquella mena.

Només recordo les fotos del meu pare als mandos del cotxet que ves a saber on són. L’Emma no va seure ni un minut.

Frases que acaban en “tía”

Jo sóc ciutadà del món. Em va agradar més el llibre. Em fan mal però després es donen.

Petites mentides de la vida moderna.

Lovebirds On Katovit

Si això fos una fàbrica de silencis, ara m’inventaria la història del noi que va ser escollit per a presidir una mesa electoral a les eleccions municipals del 2011 i, malgrat les poques ganes amb les que un es presenta a aquests actes, actitud sota mínims i expectatives més que modestes, durant les hores que passa a la festa de la democràcia s’enamora secretament de la vocal amb qui li toca administrar els vots del seu districte. La faula tindria el seu indispensable final agre-dolç amb el noi-president marxant en solitari al final de la jornada electoral, carrer avall, mans a les butxaques, cap al seu pis de solter, després d’observar com la parella de la guapa vocal l’ha vingut a recollir de la mà dels seus dos guapíssims fills. Nen i nena. De fons, una apoderada del PP i un regidor d’ERC es fan un petó.

Però, com això és Productes de Neteja, reduïm la redacció a la mínima expressió, fundido en negro i fotos que no venen al cas.

Dazed And Confused

No crec en els medicaments. Aquesta sentència no té cap fonament científic ni racional. Jo no crec en els medicaments de la mateixa manera que sóc del Barça. Perquè sí.
Creure així en les coses (perquè sí) és la pitjor manera que hi ha de creure. Per això, en el fons, el futbol és tan perillós. Com altres creences més divines i abstractes. O el comunisme. Sempre sospito de qui creu fervorosament en el comunisme. Perquè, no fotem, com pot funcionar un sistema sociopolític com aquest, sent com som?

Com deia, no crec en els medicaments. I sóc del pitjor tipus d’escèptic que pot haver. Sovint tinc migranyes i hi ha una pastilla que em treu el mal de cap en vint minuts. Garantit.

Que yo acepto esa teoría porque existe

El principi de la Navalla d’Occam planteja que entre dues hipòtesis contraposades en igualtat de condicions (amb suficients elements explanatoris), la que presenta menys assumpcions, la més simple, és la que té més possibilitats de ser correcte.
Per tant, què és més versemblant: a) que els filtres anti-spam dels nostres correus electrònics funcionen per si mateixos, perquè són intel·ligents i fiables i poden comprendre el contingut dels emails, decidint què és spam i què no, o en canvi, b) que certes multinacionals tenen edificis descomunals on milers de xinesos, indis i altra mà d’obra barata seuen en mobiliari d’oficina gris, cobrant sous miserables, i llegeixen el nostre correu diàriament per a descartar la deixalla electrònica per nosaltres?
Vetllant per la nostra salut mental. Comentant les nostres intimitats entre ells, fent safareig i rient. Esborrant o redirigint els nostres mails. Decidint què llegim. Manipulant les nostres relacions. Dirigint les nostres vides.

És època de decidir. Podeu votar.