'No hay mus'.

(Music Depresses Me)

Passa amb la memòria com amb els arxius, que et recorden quan has canviat d’opinió. Quasi me desdigo i si, en el seu dia, vaig dir que als concerts gratuïts de la Mercè mai més, suposo que el fet d’haver treballat fins altes hores de la matinada de dissabte va fer que que les ganes per veure a Primal Scream o a La Casa Azul (Antònia Font toquen a totes les Mercès de la vida) creixessin proporcionalment i sense control. Vaig acabar esgotat així que millor deixo que m’ho expliquin.

Sopant, ma mare va dir este pan está blando i es va quedar completament indiferent quan em vaig posar la barra de pa a l’orella i vaig replicar pues a mi no me dice nada. I fins aquí el report aperiòdic de convivència post-adolescent.

Operación Bikini

Tothom està amb la Operación Bikini. Dec ser l’únic què no ha canviat els hàbits alimentaris ni les activitats físiques per rebaixar la panxa què comença a sobresortir qual sol a l’alba. Si mai em quedo al desert, de reserves hauré d’anar tirant.

Em comenten pels puestos què, degut a la massificació dels gimnasos, i no només en aquestes èpoques, per assistir a una classe de spinning has de presentar-te uns 45 minuts abans per reservar una bicicleta. Els què han canviat els seus hàbits i van pel matí abans d’entrar a la feina, es troben una troupe de jubilats posant-se en forma i ocupant totes les màquines.
On ha anat a parar allò del easy-living? Del “m’escapo mitja horeta al gimnàs”?

Si algú mai va intentar convencem d’anar al gimnàs, a aquestes alçades no hi ha arguments.
Li trauré la pols a la bici.

Amb lo fàcil què és cremar calories ballant amb Primal Scream. Tornen al country rock de Give Out But Don’t Give Up i abandonen l’electrònica, les màquines i els ordinadors i els ritmes ballables. I se’n duen pals de tot arreu, és clar. No hi ha qui els entengui però i si els venia de gust agafar els instruments un altre cop? Aquí una proba de què Riot City Blues està ple de bones cançons com Country Girl i de què sí, és possible fer el viatge invers del rock a l’electrònica i de tornada al rock i sobreviure.

P.S.- I si no, dansa horitzontal i amazòniques ingràvides postures.


Més Posts —

Penúltims, i també tots els d'aquest mes, any o encara més antics
10.03.2010 a les 18:55h.
Categories:
Cinema, Esports, Música, Notícies, Reflexions Barates.
Comentaris: 1.

Twenty Inches Of Awkwardness™

Dilluns va passar per casa nostra una pel·lícula de catàstrofes. Un efecte climàtic desbocat. Un Roland Emmerich™ en tota regla. Tal i com està el cinema avui dia, aquesta situació es plasmaria amb una descomunal pel·lícula de Coca-Cola i crispetes de dissabte a la tarda, construïda al voltant de grans ...
5.03.2010 a les 09:43h.
Categories:
Fotoblog, Llenguatge, Moda, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 4.

We Are The Boyz

Un dia el meu germà va córrer i córrer desesperat cap a l'entrada d'un bar per anar al lavabo. No va veure que a l'entrada hi havia una porta de vidre (devia estar extremadament net) i es va estavellar contra aquell mur invisible. Va seure uns segons al terra, desconcertat, ...
23.02.2010 a les 12:54h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis, Sèries De Televisió, Teatre.
Comentaris: 6.

You’re A Nightmare

Fa dues nits vaig somiar que assistia (de nou) a l'espectacle teatral de Faemino Y Cansado. Malauradament, el Faemino estava malalt i només apareixia a l'escenari el Cansado. Micròfon en mà, decidia tirar endavant amb el xou sense el seu inseparable company. Als pocs minuts de començar, es quedava en ...
16.02.2010 a les 09:20h.
Categories:
Blogocosmos, Fotoblog, Gastronomia, Personal, Reflexions Barates.
Comentaris: 5.

Arroz, Azúcar Y Canela

En canvi, diumenge, després de que l'Ini preparés una paella verda (perdó, vegetal), la Rothkovic unes galetes rostides i abans de que el Barrut demostrés la seva destresa movent els dits sobre el trast d'una guitarra xinesa (acte de poca delicadesa, degut a la carència d'alguns espectadors per aquesta habilitat), ...
15.02.2010 a les 17:44h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Geek, Personal, Reflexions Barates, Sèries De Televisió.
Comentaris: 3.

Saturday Come Slow

El fet de no tenir fotografies que documentin el meu passat em converteix, potser, en un d'aquells personatges enigmàtics, dels que l'autor va destapant obscures vivències per sorpresa i explica detalls de forma desordenada. Per donar aquella sensació de que, malgrat t'està oferint la seva història en petites píndoles, sempre ...

Buscar

Flickr

Last.fm