31.05.2004
Un dilluns a les 1:15h.
No sóc Jesús encara què tinc les mateixes inicials. Jo sóc l’home què es queda a casa i neteja els plats.
I com t’ha anat el dia? Aquella dona encara et ronda pel cap?
Un home em va dir què anés amb compte amb els 33. Va dir:
“No va ser una època fàcil per mi”.
Però ho superaré, encara què no tinc miracles per mostrar.
Et llegiré un conte si t’ajuda a dormir per les nits.
Tinc alguna espelma per si necessites llum.
Oh, jo només sóc un home, però faig el què puc per ajudar-te.
M’agradaria convertir aquesta aigua en vi però és impossible.
He d’assecar tots aquests plats.
I no em preocupa el fet de què mai tocaré les estrelles perquè les estrelles pertanyen al cel i a la terra és on estem nosaltres.
No ets feliç pel simple fet de ser viu? Tot és possible!
Aquesta nit no has d’arrossegar cap creu.
No, aquesta nit no.
No sóc Jesús encara què tinc les mateixes inicials.
PD.- Encara et trobo a faltar.
30.05.2004
Un diumenge a les 17:55h.
Sense tu, la meva vida s’ha convertit en una ressaca sense fí. en un telefilm: pèssims diàlegs, pèssimes actuacions, sense cap interès; què dura massa, què no te argument ni escenes de sexe.
Ara la nit s’enfosqueix i no fan res a la TV, però aquí estaré fins què la llum del matí arribi. Esperaré el dia.
El dia què em diguis què et quedes.
http://www.pulponline.com/
PD.- Trobo a faltar al Jarvis.
29.05.2004
Un dissabte a les 17:29h.
Ajuda a la gent gran. Un dia van ser com tu: bevent, fumant, esnifant pegament. Ajuda a la gent gran. No et limitis a fotre’ls a una llar. No s’ho passen gaire bé quan estan sols. Dóna un cop de mà, si pots. Intenta ajudar-los a què s’alliberin. Dóna’ls esperança. Dóna’ls comoditat, perquè se’ls acaba el temps.
Ajuda a la gent gran, perquè un dia tu també seràs un vell i necessitaràs algú què t’ajudi. Si t’esforces en mirar més enllà de les arrugues a les seves cares, veuràs on acabaràs, i és un lloc tan solitari…
I de mentre, intentem oblidar què res no dura per sempre. No és difícil comprovar com tot s’acaba ensorrant. Quan et vas adonar per primer cop? És hora de què et busquis una amant ben gran, què t’ensenyi coses malgrat estar ja tan arrugada. És divertit veure com tot s’acaba ensorrant.
Podràs tenyir-te el cabell, però serà l’únic què podràs canviar. No pots fugir de tu mateix.
És curiós com tot s’acaba ensorrant. Ajuda a la gent gran.
http://www.pulponline.com/
15.05.2004
Un dissabte a les 17:53h.
El rumor està al carrer: has trobat algú altre. Si no s’assembla gens a mi, em sentiré moltc feliç per tu.
He sentit dir què una antigua nòvia meva passarà per l’esglèsia. Què intenta substituir-me. Però això mai funcionarà, perquè cada caricia li recordarà què tendre acostumava a ser entre nosaltres dos, i cada petó què ell li doni, li deixarà aquell regust amarg com a sacarina.
Una mala versió de l’amor no és autèntic. Et duràs una decepció tan gran quan el duguis a casa… L’original era tan bo… el qual ja no tindràs mai més.
I cada caricia et recordarà què tendre podria haver sigut. I cada petó et deixarà el regust amarg de la sacarina, perquè no és fàcil oblidar-me. És tan difícil desconectar, especialment quan tot es reprocessa electrònicament per donar una sensació més real.
Cantem tots per totes les tristes imitacions què van sortir tan malament. Com aquells “Tom & Jerry” moderns què al final podien parlar. Com els Rolling Stones dels ‘80. La versió per TV de El Planeta dels Simis… Tantes segones parts… els cereals sense marca… Tot això, amiga meva, no farà més què decepcionar-te.
http://www.pulponline.com/
Anteriors