Hi ha música que està feta per escoltar sol i d’altre que se’n gaudeix més en companyia. Potser per això, he gaudit més d’Astrud i La Casa Azul que de Radiohead, a qui prefereixo a les fosques. Res a veure amb agrupar-se en locals de dubtosos sistemes de ventilació i il.luminació psicotròpica. Té més a veure amb sofàs.

Ho tinc tot aquí en vermell blau verd.
Thom.

Oda a l’analogia. Als partits de bàsquet i als viatges familiars. Putos DVD’s. Avui el món s’hagués pogut aturar, excepte per un petit tremolor, cada cop que aquesta cançó ha acabat. Com amb els antics pauses.

Radiohead anunciaven ahir, mitjançant la seva web, que el seu proper àlbum In Rainbows estava acabat i que surt a la venda en 10 dies (entenguis 10 d’Octubre), saltant-se els típics mesos previs de preparació, edició, muntatge, promoció i distribució per un llançament d’aquesta magnitud. Com? Doncs, primer de tot, no lligant-se a cap discogràfica i auto-editant-se. Segon, oferint l’àlbum exclusivament a través de la seva web. I tres, el preu de l’àlbum serà la voluntad. O sigui, fas la compra, omples la casella ai, paio, dame argo amb el valor que aquest àlbum tingui per tu i ja està.
Tot això sona molt bé, modern, cool i irreverent amb les diabòliques cases discogràfiques, etc. i comences a veure l’impacte que té en els mitjans especialitzats aquesta iniciativa.
Doncs tot això només és pel que fa a la versió estàndard de l’àlbum (10 cançons) en la seva versió digital o download only. Si vols que una versió física de l’àlbum t’arribi a casa, existeix la versió discbox que conté: àlbum estàndard en cd (10 cançons) més segon cd amb cançons extres (8 cançons que equivalen a les cares B dels hipotètics singles), un doble vinil de 12″ amb el mateix contingut que els dos cd’s, un llibre amb les lletres i fotos, tot en una caixa especialment dissenyada (que, coneixent edicions especials anteriors com la d’Amnesiac, serà preciosa segur). Però tot això té un preu: £40 (al canvi d’avui, sobre els 57€) més una petita comissió per la transacció.
O sigui, que tot aquesta atmosfera de modernitat i gratuïtat només afecta a la versió que fàcilment aconsegueixes en una xarxa P2P si t’ho proposes. La versió que pots tocar (més enllà de si un iPod Touch o un iPhone et deixen “tocar la teva música”, com diu el vell Steve) costa gairebé 60€.
Potser, de manera irònica, hi ha qui diu que, quan es tracta de Radiohead, els diners no són problema però, a mi, aquesta versió encara no m’ha convençut.

Actualització: El mànager de Radiohead ha anunciat que, a principis del 2008, l’àlbum apareixerà a les botigues de manera tradicional, així que tot això s’ha convertit en una gran campanya publicitària gratuïta per Radiohead i en el gens ni mica revolucionari procés d’edició d’un àlbum des de que internet es va fer popular a les nostres llars:

a) el 10 d’Octubre, filtració dels MP3 a la xarxa, només que aquest cop ho fan ells mateixos.
b) el 3 de Desembre, edició de luxe discobox per una pasta pels fans més impacients.
c) principis del 2008, edició normal.

O sigui, com qualsevol altre artista.

Com més intentes esborrar-me, més apareixo.
Com més probes la goma d’esborrar, més apareixes.

Sona: The Eraser de Thom Yorke.