2+2=5 (El Tebi)
Jo em quedaré a casa per sempre, on 2 i 2 sempre fan 5.
Deixaré els rastres, sacs de sorra i m’amagaré.
Gener porta pluges d’Abril i 2 i 2 sempre fan 5.
Ara és el moment del diable. No hi ha escapatòria.
Pots cridar i escridassar. Ara ja és massa tard perquè…
..no has estat posant atenció! Posant atenció! Posant atenció! Posant atenció!
No has estat posant atenció! Posant atenció! Posant atenció! Posant atenció!
No has estat posant atenció! Posant atenció! Posant atenció! Posant atenció!
No has estat posant atenció! Posant atenció! Posant atenció! Posant atenció!
Intento cantar al ritme però l’agafo malament perquè jo no. Jo no.
Els aixafo com mosques però, com mosques a les hamburgueses, segueixen tornant.
Però jo no. Jo no.
Tots “Hail al lladre! Hail al lladre!”
“Però no! Jo no! Jo no!”
“No qüestionis la meva autoritat o posam al moll perquè jo no! Jo no!”
Ves i diga-li al rei què el cel se’ns cau al damunt, encara què no sigui cert.
Potser no.

Sona: 2+2=5 (The Lukewarm) de Radiohead.


Ells m’estimen com si fos un germà. Em protegeixen. M’escolten. Em cultiven el meu propi jardí. M’il.luminen. Em fan feliç.

Anteriors