Ajustador de felicitat.

*on*

Més feliç. Més productiu. Comfortable. No beure massa. Exercici regular al gimnàs (3 dies per setmana). Millor relació amb els teus actuals companys de feina. Relaxar. Menjar bé (no més dinars pre-cuinats i saturats de grasses). Un millor i més pacient conductor. Un cotxe més segur (nedó somrient al seient de darrere). Dormir bé (no malsons). No paranoia. Preocupat per tots els animals (mai ofegar les aranyes pel desguàs). Mantenir contacte amb antics amics (gaudeix del beure ara com abans). Comproba freqüentment el crèdit al (moral) banc (forat a la pared). Favors per favors. Afectuós però no enamorat. Comandes permanents per caritat. Els diumenges direcció el supermercat (no matar polilles o fer bullir formigues en aigua calenta). Rentar el cotxe (també els diumenges). No més por de la foscor o d’ombres i reflexes. Res ridiculament adolescent o desesperat. Res de criatura. Millor pas. Més lent i calculat. Cap oportunitat d’escapatòria. Ara autònom. Conscienciat (però sense poder). Un potenciat i informat membre de la societat (pragmàtic no idealista). No ploraràs en públic. Menys probabilitats d’enfermetat. Rodes amb aderència en humit (plà del mateix nedó amb en cinturó al seient del darrere).    Bona memòria.        Encara plorar amb una bona pel.lícula.     Encara fer petons amb saliva.      Mai més buit i frenètic    com un gat    lligat a un pal.       Això ens condueix a       una merda d’hivern gelat       (habilitat de riure-se’n de la debilitat).        Calma.                Ajustador.         Saludable     i        més               productiu.                  Un porc      a una gàbia                              atiborrat                                 d’antibiòtics.

PD.- Feliç divendres.

Son Coldplay en castellà i en dolent. Una cosa és que aquests paios de La Sonrisa de Julia (nom a l’estil La Oreja de Van Gogh) sonin a Coldplay, que el cantant canti en falsete com fa el Chris Martin, què la melodia de Llevo Tu Voz sigui un “pastix” de cançons de Parachutes o A Rush of Blood To The Head… però que el videoclip sigui igual també?! Collons! El video de Llevo Tu Voz es el mateix que el vídeo de Coldplay Yellow.

La pitjor cosa que li podia passar a la música britànica és que la manera de cantar de Thom Yorke de Radiohead es popularitzés i ara tothom canti igual: Chris de Coldplay, el paio de Keane, encara que els casos de Fran Healy de Travis i del Bellamy de Muse son vergonyosos, vamos… quin mimetisme… però ho d’aquests tios és massa.

Per grup nacional em quedo amb La Casa Azul. Després de l’àlbum del 2000 El Sonido Efervescente De La Casa Azul, acaba d’aparèixer Tan Simple Como El Amor. A això li hauríem de donar una oportunitat. Pop de colors i xiclets. Para-pa-pà!

Un escolta Superguay i… la millor teràpia, com algú va dir, per les inseguretats i la falta d’autoestima. O el desamor. Tot són grans temes com El Secreto De Jeff Lynne o El Sol No Brillará Nunca Más però quina gran cançó és Como Un Fan.

El video de Superguay aquí.
La weberia aquí.

Aquell d’allà no sóc jo. Jo vaig on vull. Camino a través de les parets. Floto sobre el Liffey.
En breus instants hauré marxat. El moment ja ha passat. Sí, ha passat.
Llums estroboscòpiques i altaveus rebentats. Focs d’artifici i huracans.

No hi havia res a témer. Res a dubtar.

http://www.radiohead.com/