No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 07/05/2013 a les 16:50h.
- Categories: Actualitat, Exposicions, Llibres.
- Cap comentari.
- Conté 1 paraules.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 19/04/2013 a les 10:54h.
- Categories: Actualitat, Llibres.
- Cap comentari.
- Conté 1 paraules.
No Reason To Talk About The Books I Read But Still I Do
Ahir (a la més recent alabatrada organitzada per LaBreu on es presentaren els últims poemaris de colors de l’editorial i on, no intencionadament, vaig arribar tard degut a un acte de responsabilitat familiar on vam decidir que, com a mínim, un dels dos pares de l’Emma l’havia de posar a dormir, cosa que té els seus avantatges ja que arribant tard no has de saludar a ningú*) en Jaume Miró va introduir el nou poemari Pianos i Túnels on va demostrar entendre la poesia de la Silvie molt millor que molts dels seus lectors més propers. I ho va demostrar sense dur ulleres de pasta, aquell component estètic trendy que es va convertir ràpidament en remei per a més d’un lleig. Per a més d’un dels que vam reconèixer no consumir-la habitualment, la poesia sembla que està allà, accessible, si un vol.
La resta del que pugui comentar sobre el que es va dir i la lectura de la Silvie entra en el terreny de l’embafament i l’estomagància.
Les presentacions de LaBreu no són breus** i, en un Horiginal sense cadires lliures ni fum, corre el rumor de que es va demanar brevetat als autors però que algú va oblidar demanar brevetat als presentadors i ponents, possiblement en una calculada estratègia per a vendre més llibres que ja se sap que avui dia tothom va amb els seus iPhones, et graven els poemes i els pengen a Youtube abans de que en Toni Gol hagi acabat la seva ponència.***
* noteu com m’esforço i forço cada dia per aconseguir parèntesis més llargs
** joc de paraules realment emocionant
*** les frases llargues també bé
Hi ha 1 comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 18/04/2013 a les 13:46h.
- Categories: Actualitat, Blogocosmos, Fotoblog, Llibres, Paternitat, Personal, Reflexions Barates.
- 1 comentari.
- Conté 270 paraules.
No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 12/04/2013 a les 10:28h.
- Categories: Actualitat, Llibres.
- Cap comentari.
- Conté 1 paraules.
En Sincronia I A Màxima Velocitat
Ahir vaig arribar a temps a la presentació de les novetats editorials de l’Editorial Tria però tard per a poder socialitzar amb gust. Exactament el contrari del que recomanen les normes del glamour.
I dins un bar, un munt de gent que coneixia i no havia vist mai (aquella paradoxa dos punt zero) i que em va fer molta il·lusió (amb interrogant d’exclamació) poder constatar que no són bots extremadament ben programats. Mentre jo encara donava voltes, una mica marejat saludant a múltiples personalitats etèries com l’Alex, el David, el Joan, el Barrut i l’Eli, el Buk i la Zahir, el Marc i l’Anna o la Maria i la Núria, només per citar alguns, el Guillem va presentar elegantment de negre el que serien les novetats de la tarda. El Miquel va introduir cada obra i cada autor i dels seus parlaments vam extreure diverses conclusions (demostrant que vam estar atents):
1. que l’accent mallorquí és el nou negre i va bé amb tot
2. que només una de cada dues autores estrangeres tenen accent marcat
3. que la literatura fantàstica és fantàstica
Posteriorment, mentre corria el cava i consolàvem a la Júlia per haver arribat a la presentació en el moment que la Sílvie Rothkovic deia “…moltes gràcies” i la claca aplaudia, vaig poder departir breument amb altres personalitats com el Sr. Ventura i alguns triaires (incloent el Guillem i el seu mini-yo, l’Oriol i, en aquest cas sí, el seu arribar tardà i glamourós i la Laia, qui tenia un blog de qui jo vaig ser fan molt de temps i no li vaig poder dir perquè, mentre ens saludàvem, jo comprava una quantitat de llibres per a la que no portava prou diners, que per això Déu nostre senyor va inventar el datàfon, per a evitar aquell moment de tensió ambiental en la que, quan et diuen la quantitat a pagar a la fruiteria, veus que no arribes i dius que deixes dos tomàquets)*.
I amb un petit (improvisat?) recital en la llengua prohibida de Mordor de fons, vam socialitzar, com fan els adults que jo acostumo a evitar perquè les distàncies curtes són incòmodes. I vam marxar contents i plorant. No d’emoció que també. La Sílvie va demanar per sopar un entrepà de vedella i li vam servir un de tonyina. Les poetes, segons la meva sogra, es tocaran les tetes però són gent sensible.
* potser el parèntesi més gran de la història
** fotos pel Barrut
Hi ha 11 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 15/04/2011 a les 16:04h.
- Categories: Blogocosmos, Dos Punt Zero, Llibres, Personal.
- 11 comentaris.
- Conté 404 paraules.
