Monday Afternoon

Al sopar en honor de l’Anna el passat divendres, en el nostre gallec habitual, algú va demanar dos plats de gambes que ens van costar més de 60€. Es veu que es van demanar de manera inconscient. Alguns diuen que d’aquella manera que compren les coses les dones. Sense mirar el preu. Però no totes les dones són iguals. Sense anar més lluny, la Síl avui s’ha fet una foto amb una samarreta de Marc Bolan després de posar-li Hot Love com a cançó de bressol ahir a la nit. Tampoc tots els homes són iguals. Aquesta tarda, un d’aquests homes de no més de 30 anys, gafapasta i amb barret de gautxo, esperava el metro mentre caminava a munt i a vall de l’andana amb pas marcial, aixecant la cama dreta fins els 90º abans de girar cua sobre ell mateix i tornara fer un altre tros d’andana com si d’un canvi de guàrdia de britànic es tractés, entre la mirada atònita de diverses universitàries. Ha acabat, dues parades després, entatxonat en un vagó entre desenes de japonesos amb corbata i un blogger que avui tenia cita al dentista i, quan ha arribat a la consulta, l’havien traslladat de pis. D’edifici. De carrer. Gairebé de districte.

Dios Existe

Yo no soy muy de leer pero este verano, como no tenía nada que hacer, he leído mogollón de libros en la piscina. Pero nada, que ahora no leo porque yo no soy mucho de leer.
Pija número 3 de 16.

Veure la cara d’il.lusió d’algú a qui li fas un regal adequat és d’aquelles sensacions agradables que no eclipsen ni un restaurant de gestió antipàtica com és el Fúcsia al carrer Laforja. M’he passat el cap de setmana amb el prefiero no, no, no de La Casa Azul esmicolant-me cada petit tros de cervell que no està ocupat pensant en la següent setmana de feina, els negocis immobiliaris familiars i una futura visita a París (seguro que fue en París?). Tant esgotat el dec tenir que, ja fa setmanes, pateix aquesta dislèxia generalitzada de confondre els noms de tothom i, malgrat dins meu, sempre sona la paraula correcta, no dic a res ni ningú pel seu nom a la primera. Serà La Casa Azul o els maleïts Galliano i Enjuto. Jo què sé.
Em quedo amb un d’aquests moments irrepetibles i divins, on vols que el temps s’aturi.

Dios mío, que estoy viendo en Amazon! Un DVD con los mejores programas de Saber Y Ganar comentados por Jordi Hurtado desnudo de cintura para abajo y de regalo un libraco: Ruta De Los Mejores Paradores, edición de lujo cartoné. Todo 6.99.
Comprar.

C-Cats

Dijous vam tornar al restaurant gallec de L’Hospitalet ja mític a l’oficina per oferir menjar en grans quantitats, de qualitat i a molt bon preu. Pulpito, pimientos del piquillo, lacón i un chuletón d’1Kg per barba (erem 10). Vi (jo aigua), postres, cafès i xupitos. Tot uns 30€. Ens vam posar ben cegatos de menjar.
El dia següent, alguns estaven molt perjudicats. S’ha de saber menjar un chuletón de 1Kg. S’ha de saber.

El restaurant, que està a un fosc carreró estret prop de La Farga, té la seva típica tarja de visita a l’entrada. Posa: “se habla alemán” i hi ha una placa del FC Shalke 04.

Suc De Raïm Fermentat

Ahir vaig estar a una degustació re-inauguració de vins i local. Per sentir-me més integrat, vaig acceptar els pinxos de raïm roig i formatge.


About

"Estàs mirant PRODUCTES DE NETEJA , una petita col.lecció d’anotacions personals, un entramat semi-caòtic on les entrades s’escriuen en ordre cronològic i es mostren en el sentit cronològicament oposat."

Anteriors

14.08.2008 a les 13:48h.
Categories:
Còmic, Fotoblog, Personal, Transports Públics.
Comentaris: 5

You Say Goodbye And I Say Hello

Estic realment excitat. Sempre havia volgut tenir alguna habilitat especial. Només una, encara que fos petita. Una d'aquelles fantasies que flotaven pel cap quan de petit em van regalar els primers còmics de Spider-man. Sembla que les emocions d'acomiadar-se amb nocturnitat (i certa alevosía) de les quatre parets que em ...
12.08.2008 a les 23:12h.
Categories:
Feina, Fotoblog, Personal, Viatges.
Comentaris: 5

House Of Cards

El punt i coma és un signe de puntuació devaluat i en perill d'extinció. Una mica com el guió. Últimament no sé ni com entonar-lo. Sé que en dos dies estaré a Berlín. Ho sé però encara no me n'he adonat. Encara no m'hi he parat a pensar per gaudir-ho ...
11.08.2008 a les 12:42h.
Categories:
Fotoblog, Personal.
Comentaris: 13

Rudy With A Flashlight

Dissabte a mitja tarda, vam fugir de les rutines setmanals direcció nord. Al final del camí, un petit nen va aparèixer i em va disparar amb el seu arc de fusta una fletxa que va anar a parar directament al meu cap (concretament a la templa*). Afortunadament, la punta era ...
7.08.2008 a les 13:00h.
Categories:
Fotoblog, Personal, Somnis.
Comentaris: 1

The Blog Of Bunny Suicides

Durant l'agost, l'alegria més gran que pot recórrer l'oficina és quan recarreguen la màquina de pastes. La resta son penúries arrossegades feixugament esperant l'inici de les vacances. Sempre m'he considerat de fonaments bàsicament optimistes però, paradoxalment, acostumo a pensar com seran els finals de gairebé totes les coses quotidianes que m'envolten. ...
6.08.2008 a les 12:14h.
Categories:
Exposicions, Manies, Personal, Somnis.
Comentaris: 1

Hello Sunshine

Hi ha un aspersor que a les nits s'activa sol i es fica als meus somnis. El meu cervell l'interpreta com una serp de cascavell* i passo una mala estona. Amb el fàstic (eufemisme per por) que em fan les serps. Em quedo despert a les fosques i em passo els ...

Buscar

Flickr