Érase que se era una multinacional què delecta tots els nadals amb un gran sopar d’empresa per centenars dels seus empleats. Entre altres entreteniments, contracten un famós per fer de mestre de cerimònies en aquest sopar. Bertín Osborne, Paula Vázquez, Jordi Estadella, Paz Padilla entre altres, han anat passant com a presentadors.
Malauradament, aquest Desembre del 2004, el pare dels amos d’aquesta empresa va morir uns dies abans del esdeveniment i, malgrat els rumors de què es suspendria, el sopar va continuar celebrant-se sense la presència d’aquests, cosa lògica.
Aquest Desembre, el presentador del sopar de nadal va ser Santi Millán. El famós actor i col.laborador d’Andreu Buenafuente va presentar el sopar, les actuacions, es fa algun concurs i sorteig, etc… i és típic què els amos de l’empresa facin un discurs. Com sabem, els amos no estaven presents així què no van poder fer el tradicional discurs, però van decidir col.locar una pantalla gegant al recinte per, des de casa, on guardaven encara el dol per la dolorosa pèrdua, fer una breu aparició i parlar amb els seus empleats.
El Santi va donar pas als amos. La pantalla s’encen. Apareixen els amos en el seu sofà, en la privacitat de la seva llar. I quan estan a punt de començar a parlar:

Santi: Coño, nenes. Vaya caras más largas. Sonreíd un poco que parece que se haya muerto alguien.

Durant el silenci sepulcral, la tensió i la incomoditat lògica què va flotar a l’ambient sobre els més de 1.000 empleats convidats al sopar, algú fa informar al Santi de La Gran Cagada.
Els serveis d’informació y relacions públiques de l’empresa està clar què no van funcionar gaire bé (com en algun altre sopar, però no seria el moment).

Imatge de Santi Millán disfressat de Richard Ashcroft, cortesia de La Cosa Nostra i de Rothkovic (què és artista local).

Pos ja he sentit una mica del nou àlbum d’Oasis, què surt a la venda el proper 30 de maig. I un altre pipiolo què retorna aquesta tardó és Richard Ashcroft.

Aquí un parell d’imatges del estudis State of The Ark on Ashcroft i Julian Kershaw estan finalitzant 8 tracks, produïts per Chris West.

I vinga àlbums…

Cita el blog : Avalanche

A finals de l’any passat, algun mancunià em va recomanar el cd d’uns Australians anomenats Jet (uns rockers peluts una miqueta hippies)… em vaig baixar el seu àlbum de debut Get Born i la veritat es què em van agradar bastant.

Al febrer van venir de gira per Barcelona (no vaig anar al concert… esperava millor anar al del Ryan Adams però el va suspendre. És veu que va caure “daltabaix” l’escenari a Liverpool… s’ha trencat el canell). Vaig llegir una entrevista en la qual es preguntava als Jet si només els agradava la música setentera, q és com sonen ells… i van respondre què els 80 eren apestosos (ara ja em cauen bé…) i que dels 90 salvarien a Nirvana i a Oasis (vale, aquí em roben directament el cor encara que jo salvaria alguna cosa més).
Es van guanyar que automàticament comprés el seu cd a la botiga (encara que me’ls baixi de “l’intenné”, els cd’s que m’agraden els acabo adquirint, tinc això…) i mira per on últimament tornaven a estar al meu minidisc.

La casualitat radica a què estava recordant la versió què va “cantar”, si és pot dir així, l’amic Buenafuente al acabar un dels seus programes…

La raó? Desconeguda… o els agradava la cançoneta (famosa pq l’han agafat per promocionar l’última campanya de Vodafone… on sortia el Beckham? ni idea…) o l’Andreu segueix tenint el seu bon gust musical (el respectem per anar a veure el Robbie Williams i poc després utilitzar el seu Let Me Entertain You com a sintonia del “pugrama”). El què està clar és què quan va dir q tocaria una cançó amb la pandereta… sabia q seria el Are You Gonna Be My Girl.

Tots recordem les referències a Oasis a La Cosa Nostra (el Santi Millán feia un Liam Gallagher impagable… i la seva versió de Go Let It Out era genial… no només pq la banda sonava fenomenal sinó pq el seu anglès “xapurrejat” era per pixar-se i, total, el Mercader parla l’anglès igual de malament…) i l’últim gran moviment de l’Andreu va ser portar el Richard Ashcroft a tocar el Check The Meaning en acústic, o els Stereophonics en pla íntim…

Total, tot això bé a q El Terrat torna, a Antena 3, el dia 11, amb el Buenafuente, Santi Millán, Corbacho, Soto, els “Fernández”… tota la banda… a la fí quelcom q veure a la TV!!!