Pelando La Pava
Com els bessons, els ulls blaus, la guapura o la intel.ligència, tots ens saltem una generació en gustos i, a l’igual que jo no suporto els ’80, els meus companys de feina no suporten els ’70 i el jovent d’ara renega dels ’90. Al hip-hop, encara que sigui pop, no li veig revival possible i Facto Delafé Y Las Flores Azules i les seves lletres em semblen una mica cursis però aquest toc anys ’50 és el que m’atrau. Així que faig un pas més enrere. Com amb el Richard Hawley o la Nicole Atkins. Una regressió una dècada més. I la següent està lliure de drets d’autor. Somos free, free, free.

No s'ha fet cap comentari. Veure els detalls del post.
- Publicat el 05/12/2007 a les 20:36h.
- Categories: Música.
- Cap comentari.
- Conté 112 paraules.
Café Con Cebolla
Sé de gent que critica els Wiki’s però busca certeses en el Google. Com deia ahir, hi ha certs comportaments que estan de moda, i un és no contrastar res. O tot. Quant de mal ha fet el internet per a tothom en general i el Google en particular.
Llegia al Jenesaispop una crítica del nou àlbum d’Air on feien un paralel.lisme culinari entre el so d’aquest duet francès i el pa: sense sal o “amb tumaca”.
Durant una de les meves múltiples visites als US (em delecto en aquest complement circumstancial), a la carta d’un restaurant a Califòrnia vaig veure un plat amb una salsa d’acompanyament anomenada “alioli”. Vaig somriure cap endins i, quan l’extremadament amable i servicial cambrer apuntava la comanda, vaig preguntar-li de què era aquesta salsa i per què es deia així. I fent-me cinc cèntims dels ingredients i la preparació, vaig poder comprovar que era all i oli del de tota la vida. Quan jo ja preparava el meu inici de frase més habitual en aquests viatges: “No, és que jo sóc de”, per sorpresa va sentenciar la seva diatriba amb un: “bé, però la trobaràs a tot arreu, ja què és tradicional de Califòrnia, molt típica d’aquí”. Adéu somriure i ja podia esforçar-me jo en explicar-li a) el significat etimològic del seu “ali-oli” i b) l’origen geogràfic de la salsa (a Califòrnia ningú sap on està Barcelona, que a part de ser un bon títol per un llibre, també és veritat). El cambrer em mirava amb cara d’escepticisme primer, incredulitat després i de passotisme al final i, amb un parell de “sí, sí, ya, ya”, i em va deixar allà, dubtant de que parléssim del mateix i que probablement em confonia ja que deia que aquella salsa era Californiana de tota la vida.
Jo sí vull saber el procés i l’origen de les coses, així que penso que marxo a comprar-me una càmera que faci fotos tan xules com la de la portada de l’àlbum de Richard Hawley i després contrastar qui eren els dos senyors que passaven per darrera, si va ser accidental i si saben que han quedat immortalitzats per sempre en un àlbum de veritat interessant.
Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.
- Publicat el 09/02/2007 a les 17:14h.
- Categories: Música, Personal.
- 4 comentaris.
- Conté 363 paraules.








