I ella i jo dormiríem en una barca i sense roba al mar nedaríem. Amb la pluja caient violentament sobre el mar, ella s’allunyaria nedant, i des del horitzó, desapareixent, em picaria l’ullet, dient-me què tot anirà bé. I jo tornaria nedant a la barca i riuria. M’he de fer amb una Sylvia Plath.

Potser em portarà a França. O potser a Espanya. I em demanarà què ballem a una mansió al punt més alt d’un turó. Ella es tornaria cendra sobre les catifes i em passaria una píndola mentre es pren un gintònic ben carregat. Potser em prepararà un bany. Com m’agradaria tenir una Sylvia Plath.

Torna corrents cap a la teva llar solitària. Volies la mel però no feies més què punxar-te. És dificil quedar-se mirant.
Així què tanca els ulls. Jo tancaré la boca. Ho faré al ritme de la música què ens fa ballar com bojos en flames, agitant els braços en una habitació plena de putes.