De camí a la Barcelona festiva, abans d’un tren amb certes dificultats per tancar portes, algú havia aparcat un cotxe deixant-se un intermitent posat. Com no tinc carnet, no sé com pot passar. Després, alguns llibres i flors es podien trobar entre la gent.
“Sant Jordi hauria de ser festiu” és com “jo passo del nadal“. Sentències vàlides per un període curt en l’espai-temps que mai s’acaben de complir.

23.04.2005
Categories:
Fotoblog,
Llibres.
Tags:
barcelona,
la casa azul,
sant jordi.
Comentaris:
5.
Tothom compra El Gran Engany així què jo també. I si tothom el compra… és una Multitud Mimética?
PD 1.- Rothkovic, anava escoltant Cerca De Shibuya, i quan diu “una pija frenética, no entendiste mi estética pero me enseñaste a vivir” m’ha entrat un atac de riure. T’he imaginat dient-ho, m’he vist movent els llavis i he acabat partint-me.
PD 2.- Un dia com avui és com és i m’he trobat mirant llibres al costat de Lokillo i mirant cd’s de segona mà al costat d’un presentador de TV3. És lu ca té Barcelona.
PD 3.- El què donaria per tenir ara un tomàquet d’aquells què giren del Tomate de tele 5. Sé una cosa. Una cosa sobre un famós:
Tun tummm…. tum túmmm… mañana…. en este blog… La Gran Cagada… desvelamos un secreto íntimo de… tum túmmm…. Santi Millán.

23.04.2005
Categories:
Música.
Tags:
paul weller,
sant jordi,
the jam.
Comentaris:
0.
No importa per on vagui, tornaré a la meva rosa anglesa, per què cap lligam em temptarà de no ser amb ella. He navegat pels set mars i flotat per tot el cel blau però he retornat amb premora a on el meu amor roman. No importa per on vagui, tornaré a la meva rosa anglesa, per què cap lligam em temptarà de no ser amb ella. He buscat els misticismes més secrets. He escalat els pics més alts. M’he deixat atrapar pel vent salvatge què em dugué a casa per escoltar la seva tendre veu un altre cop. No importa per on vagui, tornaré a la meva rosa anglesa, per què cap lligam em temptarà de no ser amb ella. He estat a mons ancestrals. He repassat l’univers sencer i agafat el primer tren de tornada a casa per estar al seu costat. No importa on vagi, tornaré a la meva rosa anglesa, per què cap lligam, res, ningú, em temptarà de no ser amb ella.
PD.- El 30 de Maig, Paul Weller re-edita Stanley Road, un dels seus primers àlbums en solitari després de la seva carrera amb The Jam i The Style Council, amb rareses i tal.

Anteriors