'El blog sense taques'.

The International Language Of Screaming

Veig el contracte d’integració del Rajoy i pujo l’aposta. Contracte d’importació de costums: per Sant Valentí, crec que les noies japoneses regalen xocolata als nois que els agraden i ells es mengen el xocolata davant d’elles (o amb elles) si corresponen.

Please, correct me if I’m wrong.

Segundo Premio

Jo volia dir per què s’ha de celebrar, com al dia d’ahir, l’amor per una persona i no per una cosa, un concepte o un abstracte. Que ahir, la gent acomplexada es dividia entre els que feien que no sabien què és Sant Valentí i els que ho vivien en totes les seves facetes (Corte Inglés inclòs). Però potser jo li voldria dedicar el dia de l’amor a New York, que l’enyoro i tal. Sense complexes. Aleshores, de darrera el meu monitor, ha aparegut, lliscant sobre la seva cadira d’oficina amb un plàtan pelat a les mans, l’Abellanas i m’ha simulat una fel.lació mentre somreia.
Com si res, ha tornat a la feina. L’oficina en calma i jo ja no sé què volia dir.

We’re Not Supposed To Be Lovers

Avui, la gent acomplexada es divideix entre els que fan que no saben què és Sant Valentí i els que ho viuen en totes les seves facetes (Corte Inglés inclòs). La gent sense complexes fa el que li rota: o ignora el fet completament o l’accepta sense prejudicis ni plans previs.

Realment, no tinc ni idea del que estic dient. Fa anys, em van deixar en Sant Valentí i aquest fet sempre m’ha fet gràcia.

Sopa De Tiburón

Algú va dir què l’amor és com un tauró: ha d’estar contínuament avançant o es mor. Em sembla què el què tenim aquí és un tauró mort.