Vaig passar de pàgina a Strangers in Paradise. La Katina estava asseguda al gronxador del jardí, sota la pluja, plorant desconsolada. Un llamp va retrunyir* pel pati de llums i es va posar a ploure torrencialment. La nit va posar els efectes sonors, el còmic la imatge i el meu cap va modular les veus dels personatges.
Dues pàgines més tard, al còmic va deixar de ploure però, a fora, podia sentir com tronava encara. Vaig decidir no llegir més i apagar la llum.

Al matí següent, el cel era gris fosc i feia fred. Vaig pensar que no recordava com era vestir-se de tardor. Literalment no ho recordava. Com era? Una samarreta més jaqueta fina o un jersei i res més?
Que no vull passar calor. Que jo sóc de fred.

* retrunyir [ind. pr. 3 retruny] v. intr. [LC] Un soroll fort, ressonar a la manera d’un tro.
(Res de cagar).

Als voltants de les vuit de la tarda, quan cau el sol, una fàbrica de productes químics d’un polígon industrial gris i solitari de la perifèria comtal fa la mateixa olor a xocolata que la pastisseria més popular del meu barri. Exactament, no sé què pensar d’això.

Escoltava el cd d’Astrud i he pensat que jo també m’he sentit així de patètic. He anat a treure diners del caixer i me’ls ha donat nous de trinca, tots del mateix valor i en la mateixa posició. Aquest any m’atrau l’olor castanyes al foc i busco desesperadament el seu origen quan m’arriba a les fosses nasals.
Tres sensacions mentre tornava a casa.

Per enèsim dia consecutiu, m’he quedat frustrat davant l’impossibilitat d’agafar una bici. Aquesta és un descarte.
Mus.