'I never said I was deep'.

It’s Not Long Enough

He sortit a comprar el pa cap a les onze de la nit. Amb la fresca de la nit pre-tempesta. Just abans mirava un partit del mundial. Els mundials em semblen avorrits. No m’emocionen els països i juguen de pena. Així que deixa de ser un espectacle o entreteniment i passa a ser només una simple competició. Hi ha una diferència. Just abans repassava els comentaris del Noel sobre els vint-i-set singles que Oasis van treure en els seus quinze anys de carrera. Quinze anys. Cadascun d’ells m’ha retornat un record vívid. Un eco. Del primer, que em va descobrir un matí de camí a classe la programació matutina de Radio 3, a l’últim. He rigut amb la manera que té d’explicar com, quan i d’on surt cada cançó. Amb aquesta actitud natural i pretensiosa mancuniana. El swagger, li diuen*.

I, al final, després de tot això, he anat a comprar pa. Eren gairebé les onze i haver-se de vestir per sortir al carrer a aquestes hores sembla que t’allargui un dia que es donava per acabat.

* un especial Manchester a miLLoringlix no estaria mal

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

Heligoland

Últimament el meu somni recurrent és de pèrdua. I no és una metàfora. És que em perdo físicament. Em perdo per la nit, a la ciutat, recorrent carrers pels que ja he passat una vegada i una altra. Tant desesperat acabo que recorro al mapa del mòbil, indesxifrable en aquell moment. Em perdo per boscos en els que no he estat mai. O per les entranyes d’un edifici ple de portes que donen a pisos que no són el meu. Perdut sol o acompanyat, porto dues setmanes que somio que no sé ni on sóc ni on vaig.
Aleshores desperto, allargo una mà i, fent pinça al muscle superior de la cama dreta dos cops seguits, li faig unes petites pessigolles. Ella riu des del seu somni i llavors torno a dormir.

En un d’aquests somnis, el paisatge era desèrtic. Com les finestres rothkos.

Hi ha 9 comentaris. Veure els detalls del post.

Paradise Circus

I quan t’entreguen un paquet a casa que se t’havia oblidat que havia d’arribar? Que ni tan sols recordes què és el que contenia? Quan s’obre, no és com la més agradable de les sorpreses? No da gustico?

Fins i tot, treu el singlot.

Hi ha 2 comentaris. Veure els detalls del post.

Fly Yellow Moon

Tinc la teoria de que somiem amb les primeres localitzacions de les nostres vides. La primera casa. La primera escola. La primera oficina. Aquesta nit he somiat que trucaven al timbre de la porta i quan he mirat per la reixeta, tres homes amenaçadors intentaven tirar la porta a baix de forma violenta mentre jo l’aguantava com podia.
El fet de que el primer somni que he tingut ambientat en el pis nou des de que ens vam mudar hagi estat un malson (les cares dels tres desconeguts m’han terroritzat* degut a la visió estil ull de peix que donava la nostra enorme reixeta) no treu que hagi pensat, a posteriori, que per fi dec sentir aquest lloc com casa meva. Que ja no és un nou ambient. És una llar.

He de dir que aquest malson és molt sílvic.

* m’han fet cagar de por

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

The Music Room Window

Pel meu aniversari, que està per arribar, m’han regalat un racó. Es tracta d’un petit sofà blanc amb una tauleta, un flexo i una planta on puc apalancar-me i llegir. M’he fet un petit puf reutilitzant un tamboret i un coixí i, assegut allà, assaborint el perfum de tres setmanes de vacances (algun dia us explicaré el secret per fer més vacances que un mestre d’escola), puc sentir el regust de la felicitat al fons de la gola. Que potser no és per tant, estem d’acord, però tan estressant que és el nadal i que la nostra calefacció s’ha espatllat, el regal perfecte només podia ser un espai pel relax i el confort* i la manta que li he robat a la Síl.

* algú haurà pensat en afegir “meditació” a “relax i confort”. com si jo medités!

Hi ha 4 comentaris. Veure els detalls del post.

« Posts anteriors