snow patrol

17.05.2006

Categories:
Fotoblog, Música.
Tags:
adam green, arctic monkeys, ben harper, graham coxon, la buena vida, la casa azul, ocean colour scene, placebo, richard ashcroft, snow patrol, stereophonics, the charlatans, the streets, the vines.
Comentaris: 5.

Arròs Bullit

Reflexionar en veu alta se’m fa avorrit últimament. No em ve de gust comentar què el nou EP d’Arctic Monkeys Who The Fuck Are Arctic Monkeys? no està mal del tot, millor què l’últim àlbum de Snow Patrol Eyes Open què em sembla una mica pla i avorrit a estones. Què de les dues cares de Ben Harper a Both Sides Of The Gun em quedo amb la què imita a Marc Bolan de la mateixa manera què ho fa Adam Green a les seves miniatures harmòniques de Jacket Full Of Danger. Què les melodies de La Buena Vida a Vidania com S.O.S. o De Nuevo En La Ciudad són magnífiques malgrat ho avorrit què canten de vegades. Què Ocean Colour Scene treuen el seu enèsim directe a Live Acoustic At The Jam House però al menys no repeteixen cançons. Què Placebo tornen a treure un àlbum del què només m’entussiasma la meitat. Què m’agrada més el Graham Coxon pop i no tan punk de Love Travels At Illegal Speeds. Què Stereophonics treuen el doble directe potent Live In Dakota què sona gairebé tan bé com les noves cançons en directe de Richard Ashcroft a Live From London. Què The Charlatans en reagge no se’m fan gaire Simpatico i què les lletres escupides de The Streets a Hardest Way To Make An Easy Living em són més properes què qualsevol rapero de pretès barri marginal què no fa més què posar trets de bala a les seves cançons.
The Vines comencen a agradar-me més lents a Vision Valley i de La Casa Azul ja en vam parlar, no?

Potser no és tan avorrit.

24.01.2005

Categories:
Música, Televisió.
Tags:
manic street preachers, snow patrol, stereophonics.
Comentaris: 4.

Tsunami Relief Cardiff

Ahir a la nit, TVE va emetre un exaustiu resum de les 7 hores del concert al Millennium Stadium de Cardiff, per recaptar diners per les víctimes del tsunami. Artistes clàssics com Eric Clapton o Jools Holland es barrejaven amb el panorama més comercial com Craig David, però el pes del concert el van portar les bandes independents. Els Manics Street Preachers van ser els reis de la nit, tocant 5 temes (la resta d’artistes tocaven només 1 o 2 cançons) què anaven des de clàssics com Motorcycle Emptiness o A Design For Life a nous temes com Empty Souls, passant per You Stole The Sun From My Heart (de les més corejades pel públic) a If You Tolerate This Your Children Will Be Next (cançó què, per cert, el locutor de TVE va presentar com “y ahora, la canción de los “maniquistripríchis” titulada Save The Children…”). Malauradament, malgrat què el públic estava entregat, la veu del cantant dels Manics era una mica un desastre i vaig trobar la seva actuació una mica decepcionant.
Qui sí es van defendre van ser bandes com Snow Patrol, Badly Drawn Boy, Embrace o Keane. Kelly Jones, de Stereophonics, va aparèixer en solitari per tocar Maybe Tomorrow. Els més inspirats de la nit van ser Goldie Looking Chain i Feeder, que després del suicidi d’un dels seus components, han “partxejat” la banda amb noves incorporacions.
Prop de 65.000 persones van assistir, i es van recaptar prop de £1.25 milions de lliures. Aquí els millors moments.

PD.- Ahir pensava com seria si a espanya es fes una iniciativa així. Arreplegarien 65.000 persones i Bisbal, Chenoa, Melendi, Andy & Lucas,…

7.10.2004

Categories:
Música.
Tags:
snow patrol.
Comentaris: 0.

Snow Patrol

Per tots els fans dels primers Radiohead, dels Coldplay menys narcolèpsics (narcopèpsics ?) o dels Muse sense excessos, la recomanació del dia és el tercer àlbum de Snow Patrol, titulat Final Straw.

Aquesta banda nord irlandesa s’ha fet bastant famosa a UK i comencen a fer-se un nom als US amb temes com How To Be Dead, Chocolate (recorda una mica als Doves de The Last Broadcast) o temes més animats com Wow, Whatever’s Left o el hit Spitting Games què recorden als Muse més accessibles i menys pretenciossos (em sobren S’s aquí?).

Un àlbum una mica més animat què l’anterior, When It’s All Over We Still Have to Clear Up, i què ni amaga ni dissimula les seves influències, no com altres… (els nanos duen samarretes de Radiohead als concerts… amb això ho dic tot… quant mitòman anda sueltu).