El balanç d’un cap de setmana amb unes expectatives bastant modestes, a priori, és una exposició de Nicolas de Staël bastant interessant però sense alguna de les obres més espectaculars, la recuperació del banana frappuccino, un iPod impossible de reanimar després de dos dies de trastejar-lo (i d’haver-me enamorat a la vegada del nou iMac) i una treva momentània al drama de mirar pisos.
Ara per ara, donaria el que fos per solucionar el tema iPod. Després, ja veuríem.