I ella i jo dormiríem en una barca i sense roba al mar nedaríem. Amb la pluja caient violentament sobre el mar, ella s’allunyaria nedant, i des del horitzó, desapareixent, em picaria l’ullet, dient-me què tot anirà bé. I jo tornaria nedant a la barca i riuria. M’he de fer amb una Sylvia Plath.

Potser em portarà a França. O potser a Espanya. I em demanarà què ballem a una mansió al punt més alt d’un turó. Ella es tornaria cendra sobre les catifes i em passaria una píndola mentre es pren un gintònic ben carregat. Potser em prepararà un bany. Com m’agradaria tenir una Sylvia Plath.