Fly Me To The Moon
Els aeroports són el temple dels signacles. Tot són símbols i, en especial, tot són prohibicions: no passis per aquí, no utilitzis el mòbil, no fumis, no facis fotos, no duguis això, no duguis allò, taxis aquí, maletes allà, botigues més enllà, terminal A, B, C, sortides, arribades… A mi, que m’encanten, els hi faria fotos tot el dia, però no sempre es pot.
Fa uns dies, veia un programa sobre la participació de la dona en el món polític a Catalunya i la seva integració al Parlament. La integració de la dona en el món dels signes es nul.la. Tots els símbols que tenen una figura humana corresponen a un home excepte la que indica lavabo de dones. És igual a tots els països en els que he estat.
L’aeroport de Barajas el vaig trobar una mica caòtic, molt car i el personal una mica perdut. No sé si va ser casualitat en la terminal on era jo o pel fet de l’atemptat i que estan una mica neguitosos. I veure que un donut era l’esmorzar més assequible i anava a 1.95€ al lloc més barat era com desesperant. El de Barcelona estava tranquil i mig buit, però amb unes obres que hi ha, era fàcil perdre’s. Gràcies al taxista que em va dur de casa al Prat, que em va saber indicar. Era un d’aquests taxistes xerraires que acaben totes les frases amb “…, mecagonlaputatío”. Entranyable. No escoltava la Cope. S’agraeix a les 6 del matí.
Una novetat, perquè crec que me n’hagués adonat amb anterioritat, és que els missatges per megafonia a Barcelona els fa la veu en off de Silenci?. Així que, entre missatge i missatge pre-gravat estil “vol 1-4-1-1 direcció (…) Philadelphia (…) embarqui per la porta (…) vint-i-vuit”, creia que, en qualsevol moment, em preguntarien per l’últim llibre que havia llegit o l’última pel.lícula que havia vist al cine. No va passar. Decepció.
El que sí va passar va ser el pitjor malson que pot tenir El Gato. Per primera vegada he volat amb US Airways i amb aquesta companyia es paga per tot menys per l’aigua i un àpat. Beguda alcohòlica o refresc addicional? $5 o 5€ que, tal i com està el canvi, penses: dòlars, dòlars. Cascs per escoltar la pel.lícula? $5 o 5€. I així. Ah… sort que jo tenc iPod. Gràcies, Steve.
Fa uns dies, veia un programa sobre la participació de la dona en el món polític a Catalunya i la seva integració al Parlament. La integració de la dona en el món dels signes es nul.la. Tots els símbols que tenen una figura humana corresponen a un home excepte la que indica lavabo de dones. És igual a tots els països en els que he estat.
L’aeroport de Barajas el vaig trobar una mica caòtic, molt car i el personal una mica perdut. No sé si va ser casualitat en la terminal on era jo o pel fet de l’atemptat i que estan una mica neguitosos. I veure que un donut era l’esmorzar més assequible i anava a 1.95€ al lloc més barat era com desesperant. El de Barcelona estava tranquil i mig buit, però amb unes obres que hi ha, era fàcil perdre’s. Gràcies al taxista que em va dur de casa al Prat, que em va saber indicar. Era un d’aquests taxistes xerraires que acaben totes les frases amb “…, mecagonlaputatío”. Entranyable. No escoltava la Cope. S’agraeix a les 6 del matí.
Una novetat, perquè crec que me n’hagués adonat amb anterioritat, és que els missatges per megafonia a Barcelona els fa la veu en off de Silenci?. Així que, entre missatge i missatge pre-gravat estil “vol 1-4-1-1 direcció (…) Philadelphia (…) embarqui per la porta (…) vint-i-vuit”, creia que, en qualsevol moment, em preguntarien per l’últim llibre que havia llegit o l’última pel.lícula que havia vist al cine. No va passar. Decepció.
El que sí va passar va ser el pitjor malson que pot tenir El Gato. Per primera vegada he volat amb US Airways i amb aquesta companyia es paga per tot menys per l’aigua i un àpat. Beguda alcohòlica o refresc addicional? $5 o 5€ que, tal i com està el canvi, penses: dòlars, dòlars. Cascs per escoltar la pel.lícula? $5 o 5€. I així. Ah… sort que jo tenc iPod. Gràcies, Steve.
Esmorzant a l’hotel aquest matí, hi havia un noi que, per un moment, he pensant que era el Franc. No diuen que tots tenim un doble?
Anteriors