No era capaç de recordar el codi d’entrada de l’oficina. I és un codi simple de 4 números.
Tornada a la normalitat, un sol blog (simplifiquem, no?) i un “hola” als companys del cole (l’erossió jau als nostres cors).
4 setmanes de vegades semblen unes vacances massa llargues i dil.latades… però com diria una bona amiga: “Què va!”

Per cert, això és el què m’he trobat de bon matí, com per começar el dia de manera inmillorable:

L’àlbum del retorn al cole és l’últim de la banda més democràtica del planeta, Teenage Fanclub, i es diu Man-Made. Entre l’avalantxa de novetats de l’estiu, reconec què el vaig sentir sencer 3 cops i el vaig escoltar només 2… i va quedar aparcat. Ara fa una setmana què l’estimo.
Teenage Fanclub són com aquest bon amic del què pots passar anys sense veure’l i quan et retrobes, parles com si t’haguèssis vist el dia abans.
A part de la directe Slow Fade (menys de dos minuts de power pop què t’atrapen) i la delicada Only With You, ambdues marques de la casa, el disc té una producció bastant bàsica (man-made?) però adecuada per temes pop melancòlic com Cells, Feel o Save, què no pots evitar xiular durant la tornada.