Va haver un temps on aquí es parlava més de música que de qualsevol altre cosa. Un temps on es va sentir te leo de vez en cuando menos cuando hablas de música que es un rollazo. En aquells temps hagués parlat més dels nous àlbums de The Last Shadow Puppets (una banda que hauria de significar la mort de tres més), el de Portishead (el seu primer àlbum em va trastocar durant mesos) i altres joies petites com el Six & Sevens d’Adam Green, la Bestiola d’Hidrogenesse, la nova meravellosa excentricitat de Gruff Rhys amb Neon Neon o el soul-psicodèlic-funk-rock del Mestre Weller.
Però m’atreviria a negar, amb la mà sobre l’original de The Fantastic Four #1 signat per Lee i Kirby (que no tinc) que la crítica musical no va decaure en un intent de remuntar el vol i mantenir aquest blog viu en competició amb les multitudinàries visites a ca la Rothko.

No negaré sobre un original de The Uncanny X-Men #137 signat per Claremont y Byrne (que tampoc tinc) que no m’hagi traït el subconscient.

Un nen potser no és gaire hàbil per patinar amb gràcia, fer passarel·la amb cert glamur o collir olives d’un arbre, però sempre sabrà quin dels 4 Fantàstics és l’elàstic. No importa els pocs llibres que hagi llegit.

Ja era hora de poder estar per casa vestit.

Ja tenim a la seva “weberia” oficial, el trailer / teaser del film dels 4 Fantàstics, pel.lícula basada en el còmic de Marvel creat als ‘60 per Stan Lee (Spider-man, X-Men, The Hulk, etc…). Creuem els dits.