De sobte, ahir nit va saltar una cançó de l’àlbum Jollification entre les 15.940 possibles melodies que l’iPod em pot oferir en aquests moments. Recordo vívidament el dia que vaig anar a comprar aquest CD. Una tarda humida de tardor / hivern, probablement per aquestes mateixes dates, després de sortir de classe. De nit i amb les voreres mullades per la pluja. Dues mil pessetes a Discos Balada, al carrer Pelai.
Durant anys, per mi van ser les deu millors melodies que es podien trobar dins d’un mateix cd. Té una portada espectacular, de les meves portades favorites de tots els temps, i somiava que algun dia, quan tingués el meu propi pis, exposaria aquestes maduixes a la paret del meu menjador.
Tretze anys després, les parets romanen pràcticament nues perquè és suficient fent-lo sonar a l’equip de música.

Post viejuno. M’hagués agradat poder posar un vídeo d’algun dels quatre singles però, com a banda, són i sempre seran l’antiglamour personificat.

Hi ha un paio que es diu Fran Perea que fa que canta i que sembla que actua a una sèrie de TV que es diu Los Serrano. També tenim una cançó que serveix com a sintonia de la sitcom o el que sigui que és la sèrie aquesta, que crec que es diu “Uno mas uno son siete” o així (crec que m’hauria d’haver informat més perquè veig q no estic gaire al dia del que jo mateix estic dient ara).

Es veu que aquest noi és cantant a part d’actor i ha tret un àlbum que inclou la cançó de la sèrie. Aquesta cançó la posen com bastant per tot arreu i sembla que agrada. Fins que un dia em trobo a mi mateix tararejant-la i…

Ningú se n’ha adonat que es un plagi de la cançó Pure de The Lightning Seeds? Com pot ser si va ser bastant popular?

Quan ja pensava que algú (l’Ian Broudie, per exemple, compositor de la cançó en qüestió) havia d’enviar un bon advocat a visitar el noi aquest, m’assabento que la cançó en qüestió es del Mikel Erentxun.

El més curiós de tot és que finalment he vist al Mikel en una entrevista reconeixent el plagi davant una periodista que li comenta:

- No creus que les cançons s’assemblen?

I ell respon:

- No. Crec que són iguals, acord per acord. Se’m va anar el cap.

Ian Broudie, antic líder de The Lightning Seeds, uns dels millors grups de pop ensucrat d’Anglaterra, ha tret el seu primer àlbum en solitari, Tales Told.